Un dinar d'amor

En Japet dels bous estava convidat a dinar, tenia el cor content, sabia que la noia era una gran cuinera i que tenia la ma trencada en fer pastisseria, licors d’herbes, melmelades, confitures i fins i tot es feia el pa, era una mestressa de casa molt espavilada i a ell li tenia el cor robat.
Ja imaginava com seria el dinar, un aperitiu amb una amanida d'herbes de marge, que ella se les coneixia totes, després un rostit d’ànec, pollastre, o un fricandó, o una mariscada que això a ell li agradava. molt. Tot plegat acompanyat d'unes copes de vi, blanc o negra, a ell li agradaven tots, el vi fa camí solia dir, l’aigua fa xaragalls i o ho espatlla tot. En acabat ja imaginava un tall d’aquells pastissos exquisits que la seva estimada preparava i per arrodonir un parell de bombons de xocolata i una copeta d’aquell licor de llimona que era el millor que ell havia tastat mai.
A en Japet dels bous com li solien dir els que el coneixien i que això ja venia del temps del seu avi, li agradava molt la Maria de les oques, nom que també li venia del temps dels avis. L’estimava, al seu costat tot era millor, una alegria estranya li sortia del cor, hi havia moments que creia que s’afogava per aquella felicitat que li estrenyia el pit, li agradava escalfar-li les mans que ella sempre tenia fredes,  abraçar-la i tancar els ulls era com si voles molt lluny, sense sorolls, sense pors, només ells dos.
Ell creia que la Maria de les oques també n’estava d'ell, encara que a vegades tenia dubtes, i si li comentava a ella, la resposta era que sí, que també l’estimava, però que no sabia si més o menys perquè no hi havia res per mesurar l’estimació. En Japet dels bous es gratava el clatell, i pensava que segurament la romana que ell tenia a casa tampoc aniria bé per mesurar el pes de l’amor.
I va arribar el dia que després de fer una caminada per agafar gana, d’un grapat de petons i d’alguna cosa més, va ser l’hora de seure a taula. La noia li va servir un plat de llenties guisades amb mandonguilles, que no és per dir, però eren boníssimes, sense pa, que això engreixa i per beure un got d’aigua, que el vi també porta moltes calories, i de postres una fruita que té menys sucre que els pastissos, d’aquella copeta de licor, res de res, un te que és més saludable.
En Japet dels bous estava una mica sorprès, ell esperava alguna cosa més, si volia ajuntar la seva vida amb aquella noia, ho passaria malament a l’hora dels àpats, a aquelles llenties, a ell li faltaven els talls de cansalada viada, la botifarra negra i el xoric. Sempre havia sentit a dir que les dones conquisten els homes per l’estómac, amb uns bons tecs, això volia dir que la Maria de les oques no l’estimava gaire? O és que l’estimava més de què ell es pensava i el que li va donar per menjar era perquè fos un dinar saludable i per ajudar-lo a perdre uns quilets d’aquella panxa que li sobrava?
Després de fer-li un peto i una abraçada molt grossa es va quedar amb aquesta opció.