Jo també estimo moltíssim els terrats i especialment el meu (amb les mares passa igual...). Però no faig aquest comentari per explicar com de bé m'ho passo al meu terrat sino per destacar el paper que van tenir, i no ho hem d'oblidar, a la Barcelona dels primers anys del franquisme. Eren espais de reunió i de llibertat, i també espais per a fer safareig.
Ara poca gent queda que tinguem safareig i terrat... la imatge d'una persona estenent un mar de llençols blaus i blancs és ja força onírica.