Seré un vell

Un relat de: ferran2005

Ha arribat el dia en el qual m'he adonat no només que em puc fer vell sinó que seré un vell. M'he vist! Carent d'il·lusions. Cansat. Incapàs de somriure. Un simple reflexe del que un dia va ser jove i inconscient. Un amb-prou-feines ésser que espera l'inexorable final. Era allà, a la meva finestra i em mirava als ulls sense dubtar. Em coneixia. En veure'm m'ha encomanat la seva (meva?) tristesa. De sobte m'he sentit un altre individu i he cridat per demanar auxili. El meu reflexe també ha cridat... crec que fins i tot més tard... però ha cridat... aquest cop encara ha cridat...
Sabia que aquest dia arribaria, però ja? Una mirada al futur pot ser molt més cruel que el passat del qual defugim o el present que ens turmenta.
Encongeix les entranyes que no t'agradi l'home que veus reflectit al mirall del futur. Tu seràs ell. Tant és si falta molt de temps o poc. El seràs. I el temps continuarà passant, fent a d'altres joves vells. No hi ha escapatòria. Ens supera.
El que ara se'm fa més dur és que el pròxim cop el reflexe ja no cridarà...

Comentaris

  • El que veus...[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-03-2006

    ...és el que seràs si seguiexes com ara, però tu pots canviar el teu destí, no deixdis de lluitar, cada segon compte, i quants ens queden? Val més viure l'avui. El futur encara s'ha de fer. Una abraçada.

  • Però...[Ofensiu]
    Pluja | 13-03-2006

    ser vell implica ser una persona cansada, sense ganes ni de somriure?
    No ho crec...
    El temps passa per tothom, però això no vol dir que amb ell es perdin les il·lusions, al revés, hem de lluitar pq això no sigui així!

    Nosaltres som els únics que podem crear i manipular el nostre propi futur. Si no vols deixar de somriure, si no vols deixar de cridar per tot allò que no t'agrada, ara és el moment de no deixar de fer-ho. Ara i sempre.

l´Autor

Foto de perfil de ferran2005

ferran2005

6 Relats

5 Comentaris

5942 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Ni escric tot el que vull escriure, ni llegeixo tot el que vull llegir, però com que sento tot el que puc sentir, la resta no importa.