8

Crido
al timpà de la buidor,
on la veu
s'emporta la il·lusió
de ser sentit
i passeja en el no-res del barroquisme.
i en l'oblit trobo el recer
per recuperar la força
per tornar a cridar.

Qui sap
si podré tornar a volar
pels forats on regna la inquietud
d'ésser curiós que ha nascut
en un planeta d'optimisme
on no cal rebre instrucció
per poder llegir les entranyes dels morts.

Tu, digues-me on haig d'anar
per trobar la font seca
on raja l'eterna flama.

Lluny de tota connexió
busco el camí amable
que em dugui on ningú va
i on han anat tants d'altres.