Cercador

Llista categories

FOTOGRAFIA

Un relat de: ferran2005

Unes botes velles
No són pedaços, són els mitjons trencats.

Jaqueta d'home sense nom
La protegeix del nostre món.

T'envolten boires de coloms
Ells sí que saben el teu nom
Tu ets la vida i ets la mort.

Mirades buides, ulls oberts
Pendents d'un horitzó paral·lel.

Butxaques plenes, és per a ells
Ells són d'on vens, la llibertat els fa eterns.

Comentaris

Afegir comentari

HoLa[Ofensiu]
Maria Pilar Palau Bertran | 12-03-2006 | Valoració: 10
Gràcies maco, celebro que t'hagi agradat el meu relat i et desitjo molta sort, benvingut a RC.
Un poema que trobo que esta molt bé, m'ha agradat, continua així que aniràs bé.
Una forta abraçada.

Maria Pilar Palau Bertran.