m'ha encantat aquest detall de portar les sabates de mudar a la bossa de mà. Ara m'estic llegint solitud i al primer capítol la Mila es queixa que si l'haguessin avisat del dur que era el camí fins a l'ermita s'hauria posat espardenyes per no destrossar les sabates bones. Les garrotxines que anaven a Olot ja ho tenien clar això.

A part, constato la meva ignorància en cinema d'aquella época, de cada 5 películes que cites, amb sort me'n sonen dues.

me'n queden molts per llegir però ja és tard... ja seguiré una altra estona

bonanit!

:-) m'ha fet gràcia el pseudònim... i el relat l'he trobat molt sensual i amb molta passió, m'ha agradat força.

... no deixar-se endur per aquest mar... molt bonic el poema!

... m'ha quedat després d'aquest relat tan tendre... és preciós, trist i preciós.

he arribat a aquest relat des dels recomanats de la salzburg... i no m'estranya! és tota una declaració d'intencions, i molt ben escrita!!

desprén aquesta poesia... em sento transportat a aquest capvespre del q parles... molt bonic!

i moltes gràcies, pel comentari, i per posar-lo a preferits! m'he posat vermell i tot!

una abraçada de l'osset de pelux hongarès!

aquest tu, que li regales aquestes paraules tan dolces. Molt bonic aquest poema!

i moltes gràcies pels teus comentaris... de debò que s'aprecien molt! no em tornaré a queixar més al fòrum!!

i molt tendre, crees una atmosfera molt suggerent i molt sensual

felcitats