llums dins la boira

Silencis plens de paraules
Brollen dels teus ulls
Mentre, mig adormida,
Et deixes acaronar
Per la música del Llach
I per la meva ma, distreta

Sento la teva mirada
Difosa en la boira que,
Impertinent, ens acompanya
Picant a la finestra,
Mullant els vidres,
Decidida a ficar-se dins el cotxe
Com una teranyina
Enganxifosa i densa
Que es vol colar en les nostres vides

I els quilòmetres van passant
L'anhel que li omplia la mirada
S'ha perdut enllà dels turons
I sento, quan em prems la mà,
Que dins els teus ulls s'hi amaga
Un somriure valent, una llum decidida
Que no deixarà de lluir
Ni dins la boira més espessa.