Cercador
llums dins la boira
Un relat de: espigolSilencis plens de paraules
Brollen dels teus ulls
Mentre, mig adormida,
Et deixes acaronar
Per la música del Llach
I per la meva ma, distreta
Sento la teva mirada
Difosa en la boira que,
Impertinent, ens acompanya
Picant a la finestra,
Mullant els vidres,
Decidida a ficar-se dins el cotxe
Com una teranyina
Enganxifosa i densa
Que es vol colar en les nostres vides
I els quilòmetres van passant
L'anhel que li omplia la mirada
S'ha perdut enllà dels turons
I sento, quan em prems la mà,
Que dins els teus ulls s'hi amaga
Un somriure valent, una llum decidida
Que no deixarà de lluir
Ni dins la boira més espessa.
Comentaris
-
Saps, espígol?[Ofensiu]brideshead | 20-05-2005 | Valoració: 10
Després del teu crit al fòrum, he passejat pels teus poemes, .... i m'he trobat aquesta preciositat.... És molt entranyable i i dolç el sentiment que descrius... i escrit amb unes paraules molt amoroses i tendres. Denoten un gran amor.
Quan pugui et comento més, et sembla bé?
Un petó, i no et desanimis mai.... els comentaris sempre arriben, ja ho veuràs!