Cercador
el ball de les joguines
Un relat de: espigolLa capsa de joguines
Vessa mal tancada
Nines de drap amb rialles pintades
I cabells de palla
Corren al darrera
De Robots de llauna rovellats
Volen anar al ball del mercat
On l'osset de peluix hongarés
Mig estripat, mig apedaçat
Toca, amb l'acordió de joguina
Valsos, polques i mazurques
On ballen cada tarda
Agafats, mirant-se als ulls
Ulls profunds
De vidres de colors,
Un soldat de plom lituà
I una nina de porcellana
De cognom estrany
I de nom: joana
Comentaris
-
M'ha encantat[Ofensiu]Ze Pequeño | 20-05-2005 | Valoració: 10
No sé per què, però m'ha encantat. M'ha fet recordar els meus vells "amics" de drap. Gràcies per arrencar-me un somriure! I va cap els meus preferits.
(entre tu i jo, jo sóc de les que creuen que les joguines no són només joguines de drap, fusta o metall...)
una abraçada. -
Tornar a ser una nena[Ofensiu]Abril | 02-05-2005 | Valoració: 8
Sovint ens cal retornar a aquells nens que vam ser per recuperar una mica d'aquella innocència que hem perdut amb els anys. El teu poema m'ha dut de nou al passat, m'ha fet sentir nena de nou, m'ha permès recordar totes aquelles joguines que fa tants anys que resten a l'armari i que potser,qui sap, també tenen la seva vida.
Felicitats.