records

Un relat de: espigol

Fotos desenfocades
Poesies escapçades
Una canço trista
I una llibreta ratllada

Cartes a mig escriure
Un braçalet esfilat
Promeses trencades
I mirades dolgudes

Rialles més dolces que la nit
I cafès que mai van ser amargs
Aparadors que oferien somnis
Carícies que no s'acabaven mai

Retalls de la meva vida
Que mai podré oblidar
Peces d'un trencaclosques
Que per força hauran d'encaixar


Comentaris

  • aix petits records![Ofensiu]
    AnNna | 28-03-2007

    és genial quan obres l'últim armari o la capsa del primer calaix i descobreixes totes les petites coses que t'han marcat, que mica en mica t'han fet ser tu mateix...

    una simple enumeració que ens trasllada a aquesta acció, al món de la llagrimeta que cau avall recordant temps passats, o al món dels somriures en descobrir una foto de quan érem petits...


    petites coses que són part de tu, peces d'un trencaclosques, en dius... doncs sí...


    entrades de cine, de concerts, etiquetes de roba, fotos, dedicatòries, braçalets, papers, collarets, enganxines, gots de plàstic, tiquets de compra, revistes...


    aaix...!



    va, un petonàs! :)

  • Llibre | 17-09-2005

    M'ha agradat, Espigol. És una estructura senzilla: una enumeració. Però ens encarriles, a través d'aquesta enumeració d'imatges, de sensacions, de fotografies... cap a unes vivències i uns records molt concrets.

    Fins la propera,

    LLIBRE