herència

La vostra herència,
No reposarà en les pedres d'una casa
Ni a la caixa forta d'un banc,
No em donarà de menjar
Ni em servirà per a pagar la hipoteca,

L'herència que em vau deixar
Són un crit al vent, i un somriure, i una revolta
Un unicorni blau i un conillet de vellut
I Un carrer melancolia, camí d'itaca
Vau parlar-me del que tem a l'albada
Del que cerca la resposta dins del vent,
De la princesa que ha fet tard,
D'un país on la pluja no sap ploure
I d'una ciutat on es creuen els camins...

Vau obrir camins en un desert de pensaments,
Camins que el vent ha provat d'esborrar
Però que s'han mantingut ferms
Mercès les petjades de tots els que els han caminat

I gràcies a vosaltres,
Vaig descobrir una nina de porcellana,
Un silenci, antic i constant,
Una pedra sense nom,
Un bulevard dels somnis trencats,
I una dona que amb la veu esquerdada
Demanava una altra copa trencada.
Em vau apuntar a l'oïda paraules d'amor,
Senzilles i tendres,
Una nit que vaig veure sortir el sol,

Sou l'herència que em vaig trobar,
A mig camí, tot caminant.
M'heu escalfat el cor en nits fredes,
Heu plorat per mi, quan no trobava llàgrimes,
M'heu ensenyat que encara que a voltes costi
No hem de deixar mai d'estimar