Discretament

Un relat de: Abril

Deixa'm caminar prop teu,
discretament,
i sense notar el pes de complir
promeses ni inventar llinatges
Que res embruti
el gest senzill
del passejar tranquil
dels amants discrets.

Discrets amants som.
Càlides mans
que m'esborren
i em dibuixen
entre discrets llençols,
i amb el negre de la nit
em pinten els cabells.

Mans que no paren,
dits formiguers
que s'aprenen el meu cos
i els meus secrets.
Que m'enganyen
i s'alien amb els llavis.
Llavis que et besen,
i t'inciten, i t'atrapen i et mosseguen.

Somriures prodigiosos
i mirades.
Silencis i gemecs.
A fora la nit i a dins la calma.
Pell contra pell
sense aturar-se mai,
el respirar cansat,
tots dos en un
i el crit final del melodrama.

La cambra és nua,
quan clous els ulls
i ens quedem
sense adonar-nos-en
fosos l'un en l'altre.
Discretament hem caminat
dins el cos de l'altre
sense complir promeses
ni inventar llinatges.


Comentaris

  • Increible[Ofensiu]
    Anònim | 15-05-2005 | Valoració: 9

    Has sabut trobar un perfecte equilibri de bellesa, sensualitat i ritme.

    Felicitats!!!

  • molt bonic[Ofensiu]
    espigol | 15-05-2005

    i molt tendre, crees una atmosfera molt suggerent i molt sensual

    felcitats

  • Felicitats! [Ofensiu]
    Eva_yam | 14-05-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt!! m'agrada com escrius!! les teves paraules fan reflexionar i et fa sentir i posar-te a la pell d'aquests amants!

    ànims!! et seguiré llegint!!
    un petonàsssssss

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Abril

Abril

7 Relats

17 Comentaris

8706 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00