Veïns...

Jo volia fer de lladre i he acabat sent una bona persona que em dic Sr Pi Pi.

uanra

Hola;

Ja saps el text en un arxiu adjunt a l'email adraçat a tribuna@guimera.info

Gràcies per endavant.

qualsevol circumstància sospitosa ens fa pensar malament de tothom. Tu ho has resolt d'una forma divertida , encantadora i els teus diàlegs són únics.
Gràcies per la bona estona que he passat.
A reveure, Joan.
Nonna

saps? vaig anar a llegir aquest relat al meu company, perquè vaig riure molt i ho volia comapartir amb ell, no ho faig sovint.

i avui que he vist que també has rebut la visita de "cabrioles" penso que és un bon moment per cometar el teu relat, al rellegir-te m'has fet venir el bon humor!

Caram Joan en aquest relat t'has superat. Ets un geni del humor. Espero que aquest 2010 continuïs en aquesta línea. Quan necessito riure i passar una bona estona ja sé on he d'anar. No es pot negar que l'Arnau a sortit al avi.
Una abraçada i records per tota la família

Ei, molt bo de veritat. Et felicito. A més deixa al final, que acabis treient tu les conclusions i acabís creant tb el final. Dels millors que he llegit. Has aconseguit fins i tot fer-me veure l'imatge de la situaciò. Vagi molt b!

de llegir més. Tens un estil i una traça en escriure petites historietes que enganxa, i a més son divertides i intrigants ja que , al menys jo, no soc mai "capàs" de imaginar el desenllaç.
Una encaixada; ah! i saluda als Pi Pi

Lluís Cusidó

original, distret, àgil, entretingut... i ben escrit!

Podria encara atorgar-li molts més adjectius bons, el teu estil d'escriure i la teva imaginació
mereixen molts elogis.

Tot i que ja vaig penjar al fòrum la meva felicitació a tots els finalistes del Premi Victor Mora, te la faig arribar també des d'aquí. Vaig tenir una alegria quan vaig llegir el teu nom. Enhorabona!

Una afectuosa abraçada, Joan

Pilar

L'he trobat molt divertit i amb un flaire autèntic dels tebeos que llegia de petita. M'ha encantat aquest diàleg entre aquests dos personatges, entrenyables tant per la inocència que desprenen com per l'habilitat teva en cercar situacions divertides que ens fam somriure des de la primera línia (ja t'ho dic jo, que et veurem fent de guionista de teatre)
Aprofito, Joan, per sumar-me a les moltes felicitacions que segur que t'han arribat per haver quedat finalista en el Premi Victor Mora. Em va fer molta il.lusió saber-ho!
Una abraçada

Caram, Joan, ara ens surts amb una de lladres i serenos, on el lladre no és tal i el sereno brilla per la seva absència, mentre un veí curiós se'n porta el gat a l'aigua... vull dir, que tafaneja finalment el pis que l'intriga!
Sembla que hagis seguit aquella màxima que aconsella: Embolica, que fa fort! i en aquest cas en concret, amb gràcia i creant erxpectació a cada frase del diàleg.

Ple de dobles sentits, el relat és com un
trencaclosques: cada peça que ensenyes forma part del disseny, però no el deixa veure fins que no és col·locada al seu lloc, que només tu coneixes...

Té també alguna referència que es podria considerar "clàssica", oi? Ho dic pel Bonifaci, l'home del sac a l'espatlla i l'antifaç pel davant, bo de debò..

Com de costum, els teus relats són tota una troballa... un cofre del tresor!

T'envio una abraçada enjoiada,
Unaquimera

es fa distret i està ben narrat, tens força traça en els diàlegs Joan! Em recorda les históries del Patufet, aquella revista de primers del segle passat, la meva mare ncara en té un parell de volums relligats amb tapa dura.

Et felicito.

Si tot marxa com cal, ens veiem el més que be.

Ferran

L'última frase ja ha estat el "remate final". "Passi, que veurà el piset" és el compendi de tot el diàleg equívoc que tan bé has sabut relatar. Chapeau, mestre! Em recordes, amb els teus diàlegs una mica absurds, al bon amic anmonite que se les empatolla per a escriure diàlegs surrealistes.
Ets bo, Joan. M'encanta el teu humor soterrat i l'elecció dels noms dels teus personatges. No oblido de que el caco Bonifacio era un personatge del TBO que anava amb el sac i l'antifaç, i que era més bo que el pa. De aquí Bonifacio, que el nom ja ho diu tot.
Molts petons a la Núria i a l'Arnau.

molt ben portat i que, també en el teu cas, no sabem on ens portarà. L'interès a conèixer el desenllaç fa que la lectura sigui d'allò més fluïda. Vaja amb aquest parent tan eixerit, hahaha!
Un cop més sembla que hagi vist de franc una petita obra de teatre divertidíssima. Molt ben escrita!
El teu humor s'agraeix moltíssim. Saps que tinc una amiga que es diu Dolors Pi de Mataró? Sort que la seva mare no es diu Pi, hahaha!
Encantada de fer-te una visiteta, Joan.
Una abraçada.

Mercè