Cercador
Persisteix
Un relat de: eRIc- Compartir:
Hem vaig parar a pensar molt seriosament. I perplex vaig adonar-me, que havia anat desapareixent a poc a poc. Sí, aquella alegria que em caracteritzava, amb els anys l'havia anat perdent, igual que se't escapa l'arena de platja entre els dits. El dolor, i allò que sabia que m'havia costat tant païr, i encara no havia paït del tot.
La rialla es dibuixava en comptades ocasions. Pero malgrat tot, tornava a estar només a les meves mans, tornar-la a dibuixar.
No trobaria moltes de les respostes que volia trobar, però ja havia aprés a acceptar que no les trobaria. Havia omplert jo mateix el bas mig buit perquè quedés mig ple. Havia comprés que hi hauria coses que mai podria comprendre.
Comentaris
-
Hi ha coses...[Ofensiu]natasha | 11-05-2010
... que mai aconseguirem entendre però...i la màgia de deixar-nos portar sense pensar?¿ de vegades és convenient i necessari, en d'altres ens n'adonem que hem deixat la innocència enrera...
Bona reflexió! -
El tot[Ofensiu]Vicent Llémena i Jambet | 11-05-2010 | Valoració: 10
Mai no podem arribar al tot ni tan sols amb la saviesa de l'amor, que ens enganya tot fent-nos pensar que ens ho pot donar tot, però què seria de nosaltres si ho haguerem sentit tot? si ho saberem tot?
No seríem més que morts, jo tinc la teoria que quan ens morim comprenem tot i per això i només per això els déus, Déu o la natura ens porta a l'altra banda, a la mort.
Bé veig que has tornat a escriure eRIc, et felicite perquè tot i que curtets els teus relats són de gran qualitat. Una forta abraçada de Vicent. -
Error[Ofensiu]eRIc | 26-01-2010
Ai, quina ràbia. Equivocar-me amb la H de Em. Un descuit, mira que ho se.
