Es la .. del Nadal

Un relat de: eRIc

Sí, ja me'n havia adonat que era Nadal. Sobretot per aquells anuncis de joguines, torrons, bombons i perfums. Es veu que de tot lo altre deixem de consumir-ne per Nadal.
Tambè havia vist passejar pel carrer aquell Pare Noel sense barba i amb els pantalons tres talles més. Com els aparadors de les botigues de sabates. Les llums dels carrers amb unes quantes bombetes foses. Aquest any els havia sortit prou bè la jugada, a falta de diners per canviar-ne alguna, l'atsar només havia fos unes bombetes de la "B" així que només els podia investigar l'academia de la llengua per escriure "bon Nadal" amb minúscula.
Sempre m'havia fet gràcia aquell patge blanc entre tant negre, escolta, negre no ho dic pas amb to despectiu, tot el contràri.
No havia entés mai perquè sempre acabaven treient les neules al final de tot, tot i sabent que ningú en menjaria. Només s'acaben aprofitant a mitjans de Gener per sucar a les natilles.
Igual d'estrany era assimilar que 3 reis de l'Orient poguessin ser al mateix temps en tantes ciutats diferents. Però només calia pronunciar una frase i tots els meus dubtes quedaven resolts.
Es la màgia del Nadal.

Comentaris

  • Descoberta[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-05-2010 | Valoració: 10

    Com en el relat anterior ja t'havia dit no ho sabem mai tot i quan sabem quelcom és com si alguna cosa morira en nosaltres, mira, jo quan vaig descobrir que els reis no eren els reis em vaig caure d'un gran precipici, el de la infantesa, jo vivia amb la il·lusió d'allò màgic i quan em vaig assabentar va morir en mi una gran part de la meua vida, del meu instint de vida.
    La meua alegria va morir una mica.


    Mai no ho sabrem tot i Déu no ho vulga.

    Vicent.