Felicitats pels teus poemes, per com empres el teu ric vocabulari, per la seva força, per la teva necessitat d'expressar-te. M'ho passo bé llegint-te.

Si els sis cors són els sis cilindres... què són els vuit cervells?
Felicitats per fer un interessant poema que fuig dels desgastats temes usuals. Que segueixis consumint oxígen així.

El rei

Has tornat! Pel que sembla canviada.... esperem l'aterratge sigui plàcid i tornin també els poemes.

Quanta força aquest sonet! Endavant amb el nou miratge!

M'agraden els teus versos, entendors i propers. No estàs tan sola o sol. Siguis persona sola o individu sol. No tenir parella (si es d'això que parles) no és està sol.

Que bé que narres el punt de maduresa en que t'ha otorgat l'experiència... Gaudeix de la collita. Jo he gaudit dels teus sonets i de la teva destressa amb el lèxic. Per cert, a mi no em sembla gens artificials ni la mètrica ni la rima, ans el contrari, fluides i plaents.

Hola

Sabies que a més de tota l'energia que ens regala, de fer creixer tots els vegetals que inicien la deliciosa i impecindible cadena alimentaria, a més a més els fenomens de fisió nuclear que succeeixen al interior del sol han produit elements bàsics que ems conformen com carboni, magnesi, potasi, ferro...

Literalment, estem fets de pols dels estels, concretament del sol. No m'extranya que ens el estimem tant.

M'ha agradat llegir-te

Hola

Sabies que a més de tota l'energia que ens regala, de fer creixer tots els vegetals que inicien la deliciosa i impecindible cadena alimentaria, a més a més els fenomens de fisió nuclear que succeeixen al interior del sol han produit elements bàsics que ems conformen com carboni, magnesi, potasi, ferro...

Literalment, estem fets de pols dels estels, concretament del sol. No m'extranya que ens el estimem tant.

Gràcies per l'interès Sergi

Algun que altre vers ja aparegut en forma cantada, de fet la meva propera publicació serà de fet una cançó propiament dita.

Toco més sovint interpretant versions, però prometo avisar quan torni a cantar material propi.

Salut i poesia

Fa poc he après que el subgènere del poema que tracta de la poesia que parla d'escriure poesia se'n diu "Poètica" (o metapoesia també)

Molts grans autors l'han exercitat.

Aquest teu n'és un bon exemple de poètica. M'ho he passat bé llegint-la i imaginant-te ofuscat amb nocturniitat en els teus mots.

Una abraçada Israel

Quantes coses que pot ser un inici!

M'agrada molt, felicitats!

Jo no parlaria de la saviesa com quelcom que es pot "tenir"...

A mi em passa que com més saviesa adquireixo (o crec adquirir) més clarament sóc conscient de la seva inmensitat. Que el que queda per aprendre, encara que sigui d'una sola àrea del coneixement, és més encara del que creia.

Que el que has après te servit per fer camí, però que per seguir endavant calen noves eines, estratègies...

Bon poema Josep

Jo també sento una barreja de buit i frustració de vegades...

Diuen que la creatvitat sorgeix del l'avorriment, del no res.

Adonar-se dels propis límits sempre és un primer pas per superar-los o trobar noves estratègies i a molt millor encara si es pot compartir expressat tan encertadament i algú desconegut s'hi pot identificar.

Una abraçada

He cercat macolí a internet i han aparegut tot de fotos de Macaulay Culkin... :-)

Felicitats pel poema, és bó ser agraït, i sobretot a quelcom tan insòlit com la música: un fenòmen que no ha exisitit mai a l'univers, el món no el necessita, és només un accident, un efecte coleteral, una vibració del nostre aire, una onada en l'atmòsfera que ens abriga als terrícoles.

La música m'és tan propera que de vegades és un amiga més.

La rosa és aquest poema? Els dits són els teus dits o el d'algú altre... Tant se val, siguu el que sigui, bon poema.

Que continuis a la recerca de la immensitat