Llimbs

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Mes enllà dels llimbs
d'aquest món caduc
vols imprimir a l'aire
amb tinta inesborrable
les lletres del nom
que t'omple els pulmons,

busques receptes de sants i prohoms,
però el teu llegat s’alça a una granja de Fals.

Les millors cançons,
les que sempre hi són,
no són les més llargues,
ni les de més paraules,
tracen mapes en el vent
a un lloc gentil
on no ens fa falta el temps,
on no ens fa falta el temps

per retrobar l'acord del pols dels teus batecs,
per ensumar la flor que creix de tot lament.

Més enllà del llast
d’escorcollar segons
Sento la teva aigua
d’un riu que no descansa
d’inventar radars
Per adobar malsons

Si fóssim cançons
quan s’acabés el món
podrien escoltar-les
les flors de la xicrandes
vibrant a cavall del vent
al lloc senzill
on no ens fa falta el temps,
on no ens fa falta el temps,

on retrobar l'acord del vals dels teus batecs,
on contemplar el brot que creix de tot lament,
on desfullar el fris de tots els teus enyors
tot desfilant l’abric del carnaval del temps

Comentaris

  • Prou bé | 05-03-2023

    On retrobar el batec...
    Molt bonica! Seria bo escoltar-la acompanyada de la guitarra i la teva veu!
    Amb total cordialitat

  • Cançó[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 03-03-2023

    Si aquest poema teu és la lletra d'una cançó, m'agradaria molt sentira-la cantada...
    Dius coses profundes amb senzillesa....

    Destaco la darrera estrofa, que em sembla genial:

    "on retrobar l'acord del vals dels teus batecs,
    on contemplar el brot que creix de tot lament,
    on desfullar el fris de tots els teus enyors
    tot desfilant l’abric del carnaval del temps"