Sonets de l'edat sàvia [3]

Un relat de: rautortor

Conreu del temps

De qualsevol camí n’he fet penell:
ulls ben oberts per córrer sense treva,
que el tram viscut no tanca mai la lleba
de l’horitzó, ni els nous senders, l’anell.

El temps ha anat deixant un reguitzell
d’esguards i sentiments a casa meva.
Res no es perdrà del solc ni de la gleva,
tot em pertany, ben clos dins del fardell.

He conreat la sitja dels records
mentre he gaudit dels anys a bastament
i em sento a gust i lliure en tots els ports

que ahir vaig descobrir. Ara, opulent,
tranquil·litzat l’antull i els planys somorts,
és l’hora del sojorn i el pensament.


Comentaris

  • Maduresa[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 02-10-2016 | Valoració: 10

    Que bé que narres el punt de maduresa en que t'ha otorgat l'experiència... Gaudeix de la collita. Jo he gaudit dels teus sonets i de la teva destressa amb el lèxic. Per cert, a mi no em sembla gens artificials ni la mètrica ni la rima, ans el contrari, fluides i plaents.

  • Aquest és, pere a mi, el més aconseguit[Ofensiu]
    aleshores | 28-09-2016

    dels teus 6 sonets que sempre tenen una mica d'artificials per la complicada mètrica i rima.

  • Camí[Ofensiu]
    tomas.arcas | 12-09-2016

    Raül, em fas sentir enveja, el meu “fardell” tan ple com el teu, també em porta a “ l’hora del sojorn i el pensament “ però estic molt lluny de sentir les sensacions del teu vers “i em sento a gust i lliure en tots els ports” . Et felicito per aquestes vivències que ens comuniques en el teu poema.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

175 Relats

604 Comentaris

109407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen