Zona de confort

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
He encalçat estrelles
que ni tan sols el Big Bang sap si recorda

he malversat Sant Joans
revestint-me les venes
rapinyant llaminadures
fins despullar els calendaris d’advent dels nostres inèdits Desembres

i cofoi del monoplaça que em van regalar Puccini i Baudelaire el dia del meu tercer desengany
he reeixit a creuar l'istme
- el que separa els somriures de les hienes
del cotó fluix transparent que amorteix les cançoneres petjades dels filòsofs mandrosos –

tot per confondre l'àrea de descans
amb un parc d'atraccions

amb un narcís reflectit
a la sala dels miralls

amb obscenes reverberacions
on avenir i pretèrit són distorsions
cada cop més diminutes d'un déjà vu calavèric

fins la mida d'un insecte volàtil
que obstinat
insisteix
a vestir d’argent un fluorescent
i a oblidar que un sospir abans
ja s’havia estavellat
contra el mateix punt del mateix vidre

Comentaris

  • Gràcies per l'interès Sergi

    Algun que altre vers ja aparegut en forma cantada, de fet la meva propera publicació serà de fet una cançó propiament dita.

    Toco més sovint interpretant versions, però prometo avisar quan torni a cantar material propi.

    Salut i poesia