Parlar com els adults

Un relat de: betixeli
De què parlava quan parlava?
Parlava?
Sí, abans, abans parlava.
Rodejada d’altres persones que també parlaven
teixíem, ente totes, una conversa;
la fèiem créixer més enllà dels monosíl·labs,
expressavem conceptes abstractes
i ens sentíem intel·ligents d’haver parlat tan bé,
d’haver pensat tan bé.

Ara encara penso però ja no parlo,
només miro aquest ésser diminut i egoista
mentre em fonc per dins si intueixo que em percep.
És esgotador, és aïllant,
és excloent de qualsevol altre repte,
però el però és tan gran,
que no sabria ni com descriure’l.
Es clar, com podria descriure’l si ja no sé parlar.

Comentaris

  • Bolquers[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 09-05-2022 | Valoració: 10

    Sempre magnífics els teus poemes.

    M'agrada molt això de "però el però és tan gran,
    que no sabria ni com descriure’l."

    Felicitats, jo també vaig ser pare el 2020, espero que ara ja no sigui tant esgotador i aillant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

281 Comentaris

86590 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.