Parlar com els adults

De què parlava quan parlava?
Parlava?
Sí, abans, abans parlava.
Rodejada d’altres persones que també parlaven
teixíem, ente totes, una conversa;
la fèiem créixer més enllà dels monosíl·labs,
expressavem conceptes abstractes
i ens sentíem intel·ligents d’haver parlat tan bé,
d’haver pensat tan bé.

Ara encara penso però ja no parlo,
només miro aquest ésser diminut i egoista
mentre em fonc per dins si intueixo que em percep.
És esgotador, és aïllant,
és excloent de qualsevol altre repte,
però el però és tan gran,
que no sabria ni com descriure’l.
Es clar, com podria descriure’l si ja no sé parlar.