Sidecar

En l'esvoranc de vinil vibren aires
carrega el mòbil del crim bateries
i en l'aplec dels bells solters dansaires
rifen les llunes d'abril loteries

la llar del carrer lluny d'apaivagar-se,
el solc espiral mai es desmagnetitza
i festejant el ric metall del meu plasma
la cicatriu que guarí, torna a fer la guitza

tots els cors tenen fams paral·leles
malden per batecs sembrant noms en poemes
i en vinyes de desencís ben pocs cops fan verema

¿Per què doncs cerco el tret, com motocicleta
i faig bramar motors cobejant la carrera
si al meu sidecar el que hom vol ja m'espera?