Dial

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
El meu desert
és una ràdio antiga,
el meu mugró,
un dial que em pessiga,
entre dues freqüències
que es contradiuen,
entre dues freqüències
on l'estómac barrina,
entre l'última pinup
i l'assegurança de vida,
entre àncora i infinit,
entre anunci i medicina.

Les vàlvules s'apaguen
i les interferències criden:
"El fel ha citat
la felicitat esquiva"

Comentaris

  • La màgia de la ràdio[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-08-2018 | Valoració: 10

    El tic-tac de la vida, la balança sensorial, el cos humà com a element aglutinador. Imatges vitals. Tots els que hem treballat a la ràdio la sentim ben viva. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Pinup[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 31-07-2018 | Valoració: 10

    Aquest és una mena de poema d'aquells que el que l'escriu dona per fet que qui el llegirà el copsarà a la primera, i la veritat és que no és tan fàcil com sembla a primer cop d'ull. És un poema de dualitats, del bé sobre el mal o del mal sobre el bé. Bé i mal en el sentit anímic, de freqüència o sintonia ambla vida i tot el que l'envolta. Enginyosament construït per mitja d'un vocabulari anatòmic humà i ensems mecànic. El mugró, com a dial, com a detonant i l'estomac on es couen totes les nostres emocions,malgrat que la majoria de la gent visqui amb la creença que aquesta responsabilitat recau en l' òrgan del cor. Ens mantindrem en sintonia, Nil. Ah! per cert he aprés un nou mot, "pinup", mercès!