La mare

Un relat de: Carme Alcoverro
Els seus cabells s'enreden amb el vent.
El sol, juganer, els pinta.
Ocre sobre blanc.

Les puntes del vestit inicien la dansa,
a cops esbojarrada, a cops hipnòtica,
que tan sols els seus dits aturen.

Es mira les mans.

Les línies de la vida les solquen, capricioses,
i li recorden el temps que passa.

Quantes carícies les han alimentat
Quantes llàgrimes han eixugat...

On són els que la reclamaven
quan la seva carn era ferma?

Tot podria acabar aquí, davant el mar embravit
La solitud
La pena
La vida

De sobte reneix l'esperança,
l'amiga de l'ànima,
la que mai li falla.

I si és avui quan tornen
els que la reclamaven
quan la seva carn era ferma?

Comentaris

  • A recer del temps[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 03-03-2023 | Valoració: 10

    Bonic poema-relat

    Molt ben explicat el sentiment i el instant.

    Ai el pas del temps!

    Si et fixes, en la cançó que m'has comentat parlo d'una altra mirada sobre el temps.

    Tots els instants que em viscut són amb nosaltres, jo crec que si hem viscut, mai estem sols del tot.

    Gràcies, per les teves paraules, i sí, és tracta d'una cançó amb música, està gravada aj, però encara tardarem una mica a publicar-la. Quan ho faci ja te la passaré per aquí.

    Jordi

  • La fermesa de la carn[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2023 | Valoració: 10

    Renoi, quin poemàs, quin homenatge tan preciós i quines paraules tan ben trobades, Carme! Les paraules amigues ajuden a fermar-nos en el record. Una forta abraçada.

    Aleix

  • La mare i el mar[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-02-2023

    Buf què trist i què real. I què bé que transmets totes les sensacions i els sentiments. M'ha emocionat.

  • Solitud, pena i vida[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 18-02-2023 | Valoració: 10

    Bon dia, Carme Alcoverro:

    Aquest poema m'ha hipnotitzat. No puc deixar de llegir-lo.
    Què acurat, mare meua! Quantes idees desprèn la figura d'una mare durant tota la seua vida. I a la fi, què li queda? Solitud? Ella que ho va donar tot pels altres quan la seua carn era ferma.
    Menys mal que ens obres un bri d'esperança a les últimes estrofes.

    Una abraçada ferma,

  • Virtuoses mares.[Ofensiu]

    Me emocionat llegint-t'ho....Aquestes mares que ja no hi són i què es van deixar la pell pujant els fills sense les comoditats i avenços que hi ha ara. Aquestes mares que per l'educació i la tradició de l'època no van ésser prou escoltades ni pels marits ni per els fills, quan d'egoisme! I tu estimada Carme Alcoverro els hi donés veu, els hi donés visibilitat amb aquest entranyable i joliu poema on realces llurs virtuts. Enhorabona. Nil.

  • IMATGES [Ofensiu]

    M'han agradat molt les imatges que dibuixes en el poema, molt ben aconseguides.

    Això, unit al tema -la mare- que a tots i tant ens afecta, arrodoneix un resultat que em sembla excel·lent.

    Felicitacions, Carme.

  • solitud i vellesa[Ofensiu]
    Atlantis | 17-02-2023

    Quan les persones es fan grans un signe de vellesa son les mans. I un signe de solitud son les persones que abans teníem i ara ja no hi son.

    Tot queda molt ben reflectit en aquest poema. així com la faldilla que voleia davant del paisatge del mar.

    Un poema molt bonic amb un bri d'esperança.

  • La solitud, la...[Ofensiu]
    llpages | 16-02-2023 | Valoració: 10

    gran amenaça de la gent gran. Que les estones de soledat dels padrins i les padrines sovintegin poc, una assignatura pendent. Un poema molt bell, Carme!

  • Pensant en l'esperança. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-02-2023 | Valoració: 10


    Un poema tendre, on descrius, que va passant el temps, per a tots, encara que no ho pesem. Per això hem de tenir l'esperança que ens acompanye sempre.
    M'ha agradat molt.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • L'ànima...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-02-2023 | Valoració: 10

    és la que sempre diu la veritat i està sempre en un mateix.
    Un poema bell que parla de la vellesa. Poso un deu perquè no és pot posar més.
    Preciós Carme.

    Salutacions.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Carme Alcoverro

34 Relats

213 Comentaris

13829 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Tot el que escric és aquí:


https://unpamdeclavellinera.blogspot.com/