(Continuació del comentari anterior)

El dròpol era “en realitat” valent, actiu i espavilat?

A més de generós i desinteressat, ja que mata l’atracador en secret, i no diu res de la seva gesta a la noia.

En un primer moment, m’ha costat d’entendre, ja que no estava segur de si “l’últim” es referia al mirall o a un altre personatge.

Més clar seria posar:
“I el mirall es va posar orgullós...”

És veritat que el que és important és com som “en realitat”.
Però també cal tenir en compte que “som” segons ens han educat, segons les circumstàncies que hem viscut, i segons els estímuls que rebem...

Els alemanys eren molt estrictes, escrupolosos... i el discurs de Hitler els va canviar. ¿Com eren “en realitat”?

Aquesta reflexió em recorda la pel•lícula “La Porte des Lilas”, de Renoir: un dròpol, amic de Georges Brassens, viu a costa de la seva mare i de la seva germana, que treballen.

Però el dròpol s’espavila com el que més quan un atracador vol estafar a una noia molt maca, simpàtica i de bona fe que el dròpol estima, encara que no té, com és lògic, cap possibilitat respecte a ella.

És veritat que necessitem l’amor per tal d’existir.
Però l’enemic de l’amor no és únicament l’odi:
també tenim la indiferència.

I l’amor desapareix per la falsedat, per la difamació, per la informació tendenciosa, i fins i tot pel silenci.

“Per tal que el mal triomfi, l’únic que es necessita és que els homes bons no facin res”,
-s’ha dit moltes vegades.

La informació tendenciosa de Hitler va crear odi contra els jueus, però també indiferència davant les discriminacions, vexacions, robatoris i violència que patien. I davant la mateixa informació tendenciosa de Hitler.

Fins i tot els nens, en sortir del col•legi, anaven a assaltar les cases dels jueus, robant-los tot el que podien. I, al dia següent, venien les joies als seus propis professors, a molt bon preu.

La moralitat col•lectiva es corromp molt fàcilment a través d’un discurs tendenciós. I és molt difícil rectificar, ja que ningú té interès per la veritat. I, si algú en té, no es vol posar en evidència, ja que posar-se en evidència seria molt problemàtic en una societat interessada en viure enganyada.

En aquesta situació vivim...

ACLARIMENTS a cromelnordic, comentari de | 24-12-2011 |:
Es tracta d’una història de nens. I d’abans de “l’alliberament sexual”. No eren, per tant, nuvis. La pintada a la casa de la Mireia volia dir que eren tan amics que eren com nuvis, una indiscreció o “gamberrada” que va provocar la prohibició de tota relació.
I el trencament de tot contacte es va fer definitiu quan la família d’en Tonet va desaparèixer del poble.
La nova pintada reflectia la situació de separació definitiva que vivia la Mireia, davant la qual ella no podia fer-hi res. Era com vídua.

Molt interessant la llegenda de Snegurochka, que dóna importància a la necessitat d’amor.

La necessitat d’amor del matrimoni vellet sense fills, i la necessitat d’amor de la protagonista.

És veritat que sense amor podem viure més temps que sense pa.
Però, ¿val la pena viure sempre sense amor?

“No tan sols de pa viu l’home”, va dir Jesús