L’AMOR I L’ODI

I si l'amor és l'únic camí,
l'odi no porta enlloc,
L'odi destrueix el món (i algunes persones),
l'amor el construeix...
o si més no ajuda a fer més bonica la vida.
Contes per reflexionar,
paraules per pensar,
i mots per no oblidar.
El vent escampa alegria!!!

És veritat que necessitem l’amor per tal d’existir.
Però l’enemic de l’amor no és únicament l’odi:
també tenim la indiferència.

I l’amor desapareix per la falsedat, per la difamació, per la informació tendenciosa, i fins i tot pel silenci.

“Per tal que el mal triomfi, l’únic que es necessita és que els homes bons no facin res”,
-s’ha dit moltes vegades.

La informació tendenciosa de Hitler va crear odi contra els jueus, però també indiferència davant les discriminacions, vexacions, robatoris i violència que patien. I davant la mateixa informació tendenciosa de Hitler.

Fins i tot els nens, en sortir del col•legi, anaven a assaltar les cases dels jueus, robant-los tot el que podien. I, al dia següent, venien les joies als seus propis professors, a molt bon preu.

La moralitat col•lectiva es corromp molt fàcilment a través d’un discurs tendenciós. I és molt difícil rectificar, ja que ningú té interès per la veritat. I, si algú en té, no es vol posar en evidència, ja que posar-se en evidència seria molt problemàtic en una societat interessada en viure enganyada.

En aquesta situació vivim...

F a falta l'amor quan ens destruim, no el veiem mancats de llum, mancats de fe. mancats d'esperança. A mi em passa massa sovint, cal potser que cridi ben fort vull veure l'amor que ja tinc dins meu i al meu voltant, vull ésser sols amor, viure d'amor, respirar amor...després d'uan travessa tan llarga sense veure....Petons i bona tasca.