Els amagatalls són per a això, fugir una mica de tot està bé, però torna sempre al món. T'escric des del meu amagatall, fumant una pipa de tabac i escoltant música. Música és el títol del meu últim relat, amb una rima que no es veu, però que hi és, com en el teu, a veure què et sembla...

Bé, hauries de corregir alguns signes de puntuació, ehem...

Jo sóc un noi... un home, vaja. Em sembla que m'agraden més les "coses d'homes" que les "coses de dones", tot i que de vegades no puc evitar la temptació de mirar les revistes del cor i les de mobles i decoració. A més, el color lila m'atrau bastant, però el que sí que és segur és que a mí les dones m'agraden molt.

Molt colpidor, m'ha impactat molt. És un regal molt gran que m'agradaria fer a algú... algun dia. Continua així i anims.

Deck

Està molt bé el teu relat... fa massa poc temps que va morir la meva àvia. Tenia una cicatriu a la barbeta i ara que hi penso no sé com s'ho va fer. Ja no ho sabré mai...

Ombro?

Doncs mira: diàlegs com aquest m'agradaria tenir-los més sovint, tu! Però abans m'agradaria saber-ne més del tema, perque acabo dient el mateix...
Una altra cosa. Ara que discuteixes sobre ser o no escriptor, a la web www.colorstrology.com et donen el color per desenvolupar-te òptimanent i a més, tres característiques de la teva persona (només has de marcar el dia que vas néixer)... Doncs saps què? Una dels meus tres definidors és "Writer". Em vaig quedar flipant i encara flipo ara! Puc comptar els meus relats amb els dits de les mans!!!

Mai no entendré quina és la feina d'aquesta gent. Mai se´n sent a dir res i de cop i volta tenen la gran pensada de fer desaparèixer la nostra filologia (a la d'hispàniques no li faràn res, no!). Jo no vaig acabar l'enginyeria tècnica, però la filologia catalana sempre m'havia fet gràcia. Ara em fa ràbia. I els polítics catalans no n'han dit res, no? De segur que la nostra filologia ha estat objecte de canvi... en comptes d'un estatut sortirà un estatutet.Colla de fuckers. Aquest és el país del parlamentarisme, o el dels pantalons abaixats i els genolls pelats?

Hola!
M'ha agradat força el poema. Si em permets, em sembla que hi ha dues faltes: esculli'm i resum (em sembla que haurien de ser escollim i resumeix).

M'ha enganxat, i el final encara més, molt bé.

Gràcies.
Deck

Hola! Abans de res et volia donar les gràcies per comentar el meu text...

La veritat, volia comentar-te el teu, però em sembla que no en sóc capaç. És que el tema és tan subjectiu que potser hi sobren tots els comentaris, no? És el que tu sents, no jo, per tant en llegir-lo he hagut de fer l'esforç per entendre com et senties i això no m'és senzill.

Per altra banda, està bén estructurat i amb les frases bén construïdes. Això s'agraeix, sempre es pot cometre algun error, però a vegades te'n fas creus del que veus publicat (no és que jo en sàpiga massa, però sóc molt crític, ja ho veus).

Gràcies.
Deck.

Hola. Abans de tot et volia donar les gràcies per comentar el meu primer text. Feia anys que el tenia (a boli), saltant de carpeta en carpeta...

El teu relat mostra que tens una certa ansietat, però també una il·lusió que vols veure complerta. A més, m'has donat la idea de que els somnis també poden ser objecte de temàtica per als relats (no ho sé, potser a algú li pot semblar evident, no? Però per mi no ho era). Em trencava les banyes pensant sobre què escriure, però en somnis et pot venir gratuïtament... no ho sé, és un dir. El problema serà recordar-me dels somnis, Per dir-te que recordo somnis en els quals volo (sense ales) i levito, però ara que hi penso, com a molt en recordo dos o tres a l'any (dels altres on no volo, jeje). Després caldrà posar-los per escrit, per no oblidar-los...

Gràcies.
Deck.

S'hi troben recursos clàssics (però no pas suats ni menyspreables) com la utilització del personatge infantil o la submissió del protagonista a una mena de força estranya, tractats de forma força bona i capaços de crear una atmosfera de suspens molt captivadora.