Un somni (Nit del 12 de Maig del 2005)

Era una nit com qualsevol altre. Al principi tot semblava igual.
La meva ment no descansava. Sentia cada moviment del meu cos i cada petit gest. Podia notar els meus somnis i acariciar els meus pensaments.

De sobte, mentre dins del somni també dormia dolçament...
- ringggg, ringgggg... - El so estrèpit d'un telèfon sonava al fons del meu somni, despertant amb impaciència el meu jo d'aquell somni. Era el so d'un mòbil. Buscava amb ànsies i desesperació l'aparell d'on provenia aquell so tan estrident. Recorria les mans entre els llençols intentant notar el seu tacte. Sota el coixí. Al final, un cop a la mà, vaig poder veure el nom de la persona qui trucava. Aquell nom tan conegut, tan estimat... que ara pampalluguejava sobre la pantalla del petit telèfon... Se sentiren unes veus que provenien de l'altra banda de l'aparell... Unes dolces veus, tímides i molt càlides, que pronunciaven unes atrevides paraules que em deixaren immòbil :
- Ara mateix, et faria l'amor...
Aquests sons s'apagaven creant una tensió insuportable en l'ambient. Feia els impossibles per donar una resposta a aquelles paraules, però era impossible... La senyal no arribava... Llavors, al pas d'uns instants, les paraules esdevingueren una tendra cançó, que suaument sonava d'entre les entranyes d'aquell mòbil. Aquella cançó va fer aturar-me per moments, i em va tenir paralitzada durant uns instants. Recordo que en el somni, aquella cançó em resultava familiar... tot i que en despertar no he pogut esbrinar de quina peça es tractava. Després de desesperats intents per respondre a totes aquelles senyals, vaig córrer cap a l'habitació del costat, que era buida, i amb presses vaig despenjar el telèfon que penjava de la tauleta, agafat als costats amb força. Vaig intentar marcar el número del qual havia rebut aquelles tendres i familiars trucades i alhora tan misterioses, per tal de poder donar una resposta... Però res, semblava que el destí hagués parat una trampa perquè mai pogués respondre. I com si em maleís, seguia sentint aquella cançó que ressonava per tota l'habitació, i cada cop més, per la meva ment.

( ... )

No sé què passava després. Sols recordo, que m'he mig despertat tremolosa i una mica desconcertada, i que amb els ulls mig aclucats he intentat tornar a agafar el son, i reprendre un nou somni on les emocions no fossin tan fortes i em sentís més tranquil·la.

Al despertar, el primer que he recordat ha estat aquells curts moments que tant m'han inquietat durant la nit, i que he dubtat uns instants per distingir-los de la realitat.

Durant tot el dia, imatges d'aquells instants m'han recorregut la ment, i confosa em deia a mi mateixa que sols havia estat un somni... Un somni estrany, si... Però sols havien estat uns instants enmig de la fosca nit, on els meus sentiments han corregut més que el meu pensament.

No sé ben bé com interpretar tot plegat. Però la veritat és que feia molt temps que un somni no em trasbalsava tant.