El nom del poema també n'es part. Si aquesta trista però maravellosa história d'amor es certa, has tingut molta sort. Si, a més, ho consideras la teva biografia, aixó dona la mesura de la profonditat dels sentiments que han omplert la teva vida, fins a esborrar la resta...
No sabia que feies poesia, m'estàs sorprenent continuament amb els teus cambis d'estil! aixó em fa buscar-te sempre a RC.

Amb molta creativitat has descrit perfectament la duresa de l'envelliment físic i com es va produint inexorable davant dels nostres ulls incrèduls. M'ha agradat molt com a partir d'un objecte tan inanimat has aconseguit donar-li caràcter i intenció. Si segueixes amb la sèrie d'objectes has començat posant-te el llistó bastant alt.
Ja saps que m'agrada el que escrius.

A vegades un exemple tan senzill diu mes que pagines i pagines d'extenses reflexions, aquest relat s'hauria de publicar en tots els mitjans catalans, ja que es absolutament didàctic. El faré córrer.
Per a mi, l'has tornada a encertar.
Una abraçada.
Lakuns

De fet en els teus relats ja he pogut trobar tres tipus d'arguments: els relats lleugers amb toc d'humor, el relat compromés politicament i serios i, ara, aquest cop terrible de tristor i sensibilitat.
M'estic fent adicta als teus escrits.
Et valoro amb un 9 perqué crec que sempre em de aspirar a millorar.
lakuns

Es un relat molt imaginatiu i, a pesar de tocar un tema mes aviat trist, has sabut donar-li un aire desenfadat i divertit. Segueix agradant-me el llegir-te.

Jordi, el teu relat m'ha agradat molt, fins el punt d'inscriure'm com a lectora de Relats. M'agrada sobre tot, el to distès i simpàtic, en que encares un problema que a molts catalans els passa desapercebut per l'enutjós síndrome d'Estocolm que arrosseguem.
a més el trobo ben escrit. Et llegiré.