Cercador
D'elefants i catalans
Un relat de: Jordi de Gènia- Compartir:
Sabeu com es domestiquen els elefants asiàtics? Doncs, de petits, sel's lliga per una pota a un arbre amb una cadena prima, que no poden trencar. Aquesta operació es repeteix dia darrera dia, fins que relacionen la cadena amb la incapacitat de deslliurar-se'n. Quan creixen i la seva força monumental els permetria trencar la cadena o emportar-se l'arbre, no se'n saben capaços. El costum de la impotència se'ls ha arrelat de tal manera, que ja no creuen en si mateixos ni en les seva pujança.
A les hores els domadors se'n aprofiten, els fan treballar durament, els utilitzen en els circs per distreure's, els munten per que els transportin, els engalanen perquè facin força patxoca i treure'n bones propines dels turistes. Els domadors els cambian els costums, els omplen el cos de parafernàlies; ja ni semblen elefants.
Els elefants van fent, treballen, mengen, dormen, es banyen tot jugant una mica amb l'aigua... no saben que son explotats, que varen ser lliures i potents i que foren conquerits amb força i males arts, ells van fent. Alguns, a vegades, es revolten una mica, s'escapen, barrinen, sembla que recordin el seu passat orgullós i lliure. Però sempre tornen a l'aixopluc i a deixar-se encalçar amb la cadeneta, ja que els instints gregaris i la por a la llibertat, els fan seguir als elefants "d'ordre i com cal" (que, de fet, son els mes domesticats, reben doble ranxo, treballen menys i "es fan" amb els que manen) i, a les hores, aquets elefants col·laboracionistes els tornen a conduir enganyats, al jou.
Els elefants asiàtics han oblidat que es la llibertat. No saben que al continent Africà n'hi ha milers que no han pogut ser domesticats mai. Pot ser si ho sabessin n'ha aprendrien i trencarien definitivament les cadenetes ridícules, cercant nous horitzons per a ells i els seus fills.
Aquesta història, en llegir-la, me ha fet pensar en el que ens passa als catalans. Molts tampoc son conscients de la feblesa de la cadeneta que duen al turmell. Altres volen fer-nos creure que la portem pel nostra bé. Però nosaltres, a diferencia dels elefants, cada cop som més els que ja l'hem clissada i que sabem que n'hi ha d'altres que se n'han deslliurat i n'estan ben contents. Per què seguir, doncs, lligats al jou? Quans catalans estem disposats a trencar la cadeneta mentidera?
Elefants...dic, catalans que volem ser lliures! plantem cara als saberuts "d'ordre i com cal" del nostre Parlament. No ens deixem tornar a posar el jou amb vanes paraules i falses promeses. Exigim-los que tramitin la ILP (Iniciativa legislativa popular) presentada el dia 6 de maig passat, en la que anunciem la recollida de signatures per tal de promoure la convocatòria d'un referèndum per a l'autodeterminació.
Jordi de Gènia
Comentaris
-
Hola Jordi![Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 20-06-2010 | Valoració: 10
Ja fa molt temps que vaig llegir aquest relat, però avui he tornat a llegir-lo. L'he trobat mirant una cosa al google. I m'he adonat que no te'l vaig valorar. Doncs ara poso la valoració.
Una abraçada,
Shaudin
-
Mira per on...[Ofensiu]rnbonet | 07-07-2009
...no estic d'acord amb la comapnaya 'Unaquimera', alments per aquesta vegada. M'explique : ella diu aproximadament que somniat arribem ... i que -textualment- "somni a somni es pots construir un camí que ens porti"... ON? A continuar somniat i dormint i dormint per somniar altra vegada. Més bé cal fer, actuar. I actualment hi ha senderols -no camins encara- que podem encetar a caminar.
Bon símil metafòric i/o paràbola, el relat, de totes maneres.
Salut i rebolica! -
M'ha agradat[Ofensiu]Martinet | 07-07-2009 | Valoració: 9
Està molt ben escrit i descrit
-
Feia dies que l'havia llegit[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 16-06-2009
i sempre hi he volgut tornar, per tant sols dir-te que estic totalment d'acord amb tu, que signaria un relat com aquest si el meu magí l'hauria creat, així que sols puc dir que m'ha agradat com ho has enfocat i com has fet de bé la comparació. Felicitats!!
Potser haurem de tornar a la metàfora, per esdevenir una nova realitat.
Ferran -
Hola Jordi[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 15-06-2009
No sé si has vist la meva resposta al teu darrer comentari a "Pot passar-li a qualsevol". Potser hauria estat més escaient que t'hagués respost aquí. Bé, el teu relat "D'elefants i catalans" ha aparegut a la Lletra 56 de Català Sempre, a l'apartat "Divers". Mira-t'ho perquè ha quedat molt guai, amb un dibuixet d'elefants i tot.
Shaudin
-
M'ha sorprés el teu relat, sobretot per la [Ofensiu]Romy Ros | 09-06-2009 | Valoració: 10
metàfora que utilitzes explicant-nos la tècnica de domesticació de l'elefant asiàtic. Molt bó i realment bó. Senzilla i llanament ens has fet reflexionar sobre la llibertat i com a base d'esclavitud els éssers vius s'obliden de la possibilitat de ser lliures...Bona metàfora!
-
Quina imatge mes potent![Ofensiu]Concepcio | 09-06-2009 | Valoració: 9
A vegades un exemple tan senzill diu mes que pagines i pagines d'extenses reflexions, aquest relat s'hauria de publicar en tots els mitjans catalans, ja que es absolutament didàctic. El faré córrer.
Per a mi, l'has tornada a encertar.
Una abraçada.
Lakuns
-
Catalans i elefants, ves per on[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 08-06-2009
A mi, com diu l'Unaquimera, també m'ha cridat l'atenció el títol. De tant en tant miro si hi ha un nou relat teu i avui n'he trobat un amb un títol d'allò més intrigant. A més, m'agraden els elefants, però els africans, els lliures.
Al meu parer aquest relat és molt bo. La comparació entre l'elefant asiàtic i els catalans és molt enginyosa i molt encertada. I, com també diu l'Unaquimera -es difícil no citar aquesta noia-, has sabut desenvolupar el relat "sense excessos i amb decisió, fins a un final coherent" i etcètera -ja t'ho ha dit molt ben dit ella.
Posaré l'enllaç a aquest relat al GdD de Català Sempre. Sóc del parer que un relat -tant si es tracta d'una ficció com d'una metàfora- pot ser tant, o més, idoni per explicitar una situació com ho pot ser un artícle o comentari escrit d'una manera més convencional.
Shaudin
-
Des de l'Àsia cap a Catalunya[Ofensiu]Unaquimera | 02-06-2009
He vist en arribar fins el teu espai que van publicar els nostres darrers relats amb la mateixa data... i he vist, abans d'obrir el teu, que el títol prometia: de fet, no m'ha decebut gens ni mica, en llegir-ho!
Has portat molt bé el joc de l'exemple i la metàfora, sense excessos i amb decisió, fins a un final coherent... i fins i tot, amb un toc d'humor i una invitació a l'acció: un text realment complet!
Et seguiré llegint, és clar, en vista del que trobo quan passo per aquí... i et convido a continuar somiant sense renúncies, ja que somni a somni es pot construir un camí que ens porti.
T'envio una abraçada sense cadenes, lliure i gran,
Unaquimera
Valoració mitja: 9.5