Cercador
El joc del planeta Terra
Un relat de: Jordi de Gènia- Compartir:
En Joan s'estava morint i ho sabia. Era enllitat a casa seva, vell i cansat desprès d'una vida llarga i difícil, que, ara ja, li era feixuga. No sentia dolor però no podia moure's ni obrir els ulls. Els sorolls cada cop li arribaven més somorts, i un fred estrany començà a pujar-li per les cames i els braços, mentre s'allunyava, més i més, del món en el que havia viscut tants anys.
Per ajudar-se a dominar la por que provava d'envair-lo, es capbussà en el record de la Laia, la seva estimada, morta des de feia molt de temps, i a la que enyorava des d'aquell malaurat dia; ara, que per fi, tenia moltes esperances de tornar-la a trobar, sentia que la seva pròpia mort li esdevenia plaent.
De sobta i sense saber com, un remenament estrany el tragué dels seus ensomnis, alguna cosa es movia darrera els seus ulls tancats! A les hores, amb gran sorpresa, veié com es desplegava una pantalla gegant en la que, amb gran nitidesa i a tot color, començà a projectar-s'hi la pel·lícula de la seva vida; era ben estrany veure's a si mateix, interpretant-la amb una perfecta cronologia. Va observar que se'n sortia prou bé.
Quan la projecció de la pel·lícula arribava a la fi, del fons de la pantalla començà a brollar una llum que creixia i creixia, fent-se cada cop més potent i brillant ( ves per on tot sembla tret d'un llibre d'en Robert Moody", pensà en Joan ). La llum era força estranya, fins i tot parpellejava! Quan la tingué més a prop va veure que era un marcador numèric, en el que uns grafismes s'anaven succeint, amb gran rapidesa, aturant-se finalment en el que semblava una xifra, (quin "L'altre barri més tecnificat", rumià en Joan amb una estranya tranquil·litat)
Tot d'un cop, el registre del seu estat d'ànim canvià, es va estremir d'alegria i emoció, la Laia era davant seu, viva, real, i amb un aspecte gloriós! Ella se li acostà, i tot lluint el seu millor somriure, amb aire despreocupat, i com si acabessin de veure's un moment abans, li digué enriolada:
- Va Joan espavilat que s'ha acabat la teva partida i ja t'han desconnectat, deu n'hi do la puntuació que has aconseguit.
La vertadera vida d'en Joan, va ressorgir davant d'ell en tot el seu esplendor; es sentí renàixer com l'au Fènix, ja no era l'home angoixat per l'experiència de la mort, la seva ment havia crescut exponencialment, i la memòria se li expandí en eons de potencia. A les hores va esclatar a riure, "Laia, estimada, quin alleujament!"
En Joan, tot surtin del simulador, va pensar que felicitaria als programadors per el realisme aconseguint; sempre s'ho passava bé participant en jocs de móns virtuals, però havia de reconèixer, que en aquesta darrera versió de "El Planeta Terra en un Univers de 4 dimensions", havia viscut les emocions primitives, tan fortes i abassegadores com les havia anat a buscar.
Jordi Roig
Novembre 2008
Comentaris
-
Bons jocs![Ofensiu]Unaquimera | 28-04-2010 | Valoració: 10
Un bon joc, aquest del Planeta Terra... i un bon joc el que jugues tu amb els lectors d'aquest relat, amic Jordi!
L'he trobat molt ben plantejat i ben portat endavant, ja que en cap moment has tingut una relliscada que permetés entreveure el final real... molt bona la feina d'autor!
En vista del que he llegit avui, he de demanar-te que tornis a escriure... o a publicar, per a què puguem gaudir de creacions com aquesta. De moment, continuaré llegint els relats que em falta conèixer del teu espai...
T'envio una abraçada juganera,
Unaquimera
-
Força original[Ofensiu]brins | 06-05-2009
amb final inesperat. M´ha sorprès, perquè tot el que explicaves podria ser realitat...oi?
M´ha agradat llegir-te. Fins aviat!
Pilar -
Hola Shaudin[Ofensiu]Jordi de Gènia | 13-04-2009
Gracies pel teu comentari, dona molta moral que una bona escriptora com tu em llegeixi.
-
Ja veus que sempre et llegeixo.[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 10-04-2009
Has escrit un altre relat molt original, i amb un final inesperat -m'agrada que em sorprenguin. M'ha vingut al cap la pel.lícula "The Matrix", només pel que fa a estar connectat i alguna altra coseta perquè, de fet, el teu relat té un tema molt diferent.
Enhorabona i espero tornar-te a llegir ben aviat,
Shaudin
-
Misteric, segur que ens veiem el 19[Ofensiu]Jordi de Gènia | 09-04-2009
Com que segurament hi aniràs amb l'Epicuri, us podré saludar a tots dos, ja fa temps que ting ganes de fer-ho.
Gracies per la teva valoració, ja se que es absolutament neutral.
Una forta abraçada
Jordi -
Allan tens rao es Raymond[Ofensiu]Jordi de Gènia | 09-04-2009
Va ser un relat escrit molt d'una tirada i la vaig "espifiar", disculpeu l'error.
M'alegra molt que t'hagi agradat, soc un "relataire" molt novell (encara que no d'edat) i sempre ajuda molt que et valorin.
-
Hem referia[Ofensiu]Misteric | 09-04-2009
Al dia 19, no al 9 m'havia equivocat, llegeix el post. M'has provocat ;-)
-
Igeniós, sorprenet ple d'humor[Ofensiu]Misteric | 09-04-2009 | Valoració: 10
Jordi, no saps la ilussió que em va fer llegir de tu...i que em tinguis entre els teus favorits! jo també et tinc entre el meus. Abans d'ahir et vaig trobar casualment a un fòrum, per més pistes et diré que molt probalement ens veiem el dia 9.
Soc molt amic de l'Epicuri i m'agrada copsar els misteris de la realitat en la que ens movem, per això, segueixo la escola de misteris del profeta del "Chistianisme" per que la vida ´´es com un acudit. ´No es tracta de la seva durada, si no de la gràcia que té.
Diuen que un va anar a jugar a les carreres de cavalls i com un amic li recomana, va apostar els dos esuros que duia a un cavall, i va guanyar! després van anar a una ruleta i es va jugar tots els guanys a un sol nombre, i va guanyar!
sempre es parlarà a aquell Casa de jocs de l'home que va jugar, trenta cops seguits a un mateix nombre tot els guanys, i sempre va guanyar!!!
Abans de tancar amb tota la expectació al seu costat li van permetre de fer la seva darrera aposta...va jugar negre...
...però sortí vermell i va perdre tots el mil.lions de mil.lions d'Euros que havia guanyat.
En arribar a casa, la seva dona li va dir: On t'havies ficat?
No res, va dir ell, he anat a les carreres i a la casa de jocs amb en Pau...
i com t'ha anat?
ah, res, he perdut els dos euros que duia.
Una abraçada, apreciat i eminent relataire i amic! ;-) -
Un altre cop m'has sorprés[Ofensiu]Concepcio | 07-04-2009 | Valoració: 9
Es un relat molt imaginatiu i, a pesar de tocar un tema mes aviat trist, has sabut donar-li un aire desenfadat i divertit. Segueix agradant-me el llegir-te.
Valoració mitja: 9.67