Si he pensat i escrit aquests PREVERBIS, ha estat gràcies a què la mestra Unaquimera m'hi va induir. Vull dir amb això que la idea inicial de crear preverbis ha estat de qui ja he escrit. Quedi clar doncs. Salutacions cordials a tothom.

Hola Virgínia. Et dono l'enhorabona. A mi m'agrada el teu relat pel contingut i per la forma en què està escrit, que segons i que tinc entès els entesos - crítics, editors i entesos en general- en diuen àgil. Prosa àgil, per a més dades. Pel que fa al títol del comentari, les circumstàncies a que em refereixo es pregunten on aniries a trobar la Virgínia sinó fos a Berlín. Però no vull dir si la podries trobar a París o a Roma vull dir on la trobaries la Virgínia, si la tarjeta de crèdit, el compte corrent o la butxaca no es pugués permetre totes les despeses que suposa una fugida a a un lloc llunyà on necessites recursos per a qualsevulla necessitat que tinguis, ja sigui menjar, dormir, etc. Fins i tot et pot suggerir un nou escenari pel teu personatge. Això sense voler limitar la teva creativitat. Rep una salutació cordial.

Molt i molt bé. Només m'he endut una decepció ja que la passió ha estat tan real que m'haguès agradat hagués estat una passió en parella.

On hi ha amor, no hi han amargures, ni diners amargs.

Però sí monedes mesurades i desitjos moderats.

Comprar un somriure és un dels actes més tristos que pot fer un ésser.
Llogar companyia és un fracàs del cor.
Qui sap si es pot tornar a viure … qui té la saviesa de la reencarnació.

No tothom acabarà demanant més.
Per què t'encadena un crèdit. No tenir-lo també t'encadena. Si el téns t'encadenes a pagar-lo. Si no el téns t'encadenes a voler i no tenir… Ai ¡ Si jo pogués …

L'amor vertader, l'autèntic amor és quan no hi ha, però quan hi ha també és amor autèntic. Un amor encadenat a la pobresa és un amor temeròs que no sap si sabrà estimar en la riquesa … i això és amor ?

L'amor és amor en la pobresa i en la riquesa, en la salud i en la malaltia o és que l'amor vertaderament autèntic només es coneix en la malaltia ?

Jo crec que el primer que has de ferr és demanar un crèdit i demostrar-te que ets tant BONA persona amb crèdit com sense, amb diners com sense, que cap dels teus valors queda afectat i que ets amiga dels teus amics en la riquesa i en la pobresa etc., etc...

Voldria rebre el teu llibre i regalar els meus ulls amb la teva dolça dedicatòria i acaronar els pètals i olorar el perfum ..., i fondre les muralles i oferir-te tresors ... i una rosa. Gràcies per un minut del teu temps.

És un relat que em suggereix caliu casolà, estimació, recolliment i un món menys angoixat que a ciutat. Hi ha qui qui diria estressat en el lloc d'angoixat, però a mi els anglicismes que empobreixen la llengua, no m'agraden, He passat uns minuts bén entretingut.

A tots aquells, que em busquen parella i em diuen que estic sol, els hi dic: Jo visc sol però no n'estic pas de sol. Clar que no tots som iguals. La diferència és el que fa interessant la vida. Sinó tot seria d'un color. Una abraçada. Sempre algú pensa en nosaltres.

"Allí on hom els podrà trobar,
allí on la literatura els podrà portar".
La reflexió és impressionant. No importa el què fem sinó qui som- EL que fem és un mitjà per anar allà on ens toca anar depenent de qui som. La literarura o l'arquitectura són simplement mitjans, vehicles conductors cap una realitat més trascendent.

" El talent és bastant corrent. No escasseja la intel· ligència, sinó la constància". Doris Lessing. Escriptora de Rhodesia.
L'escriptora ho veu així. Jo afegiria que el que no està bén repartida és la riquesa no pas la saviesa. De qualsevol manera, hi feta aquesta reflexió, ni vull, ni puc, deixar de dir-te que el teu relat, al meu parer, està molt bén construït, bén narrrat i és entretingut i agradable de llegir. Te'n felicito. Rep una salutació cordial.

Si més no, això diuen. Clar que, pel que sembla, n'hi ha testimonis. Gracies per haver-me fet passar una estona agradable amb un relat entranyable. O de casa o que arrenca somriures i això, per a mi, val un munt.

De paraules m'he quedat orfe, de bonic que l'he trobat. Gràcies pel teu relat.

O dues o teus o quatre o les que vulguis. La sinceritat es suposa. Si més no, saps del cert, que la bona intenció hi és. Salutacions.

Com dic suggereixo que els hi facis cremar la capa i els camells sortiran disparats. Probablement els mags, acabin trencant-se el cap. I els camells exhauts.

El millor que se li pot dir a qui escriu, en opinió meva, és que sap distreure i tu ho has sabut fer. Enhorabona.
Puc afegir, que si et fa por anar sol al tren et facis acompanyar per la Marta o per l'altre xicota que busques. Crec que m'agrairàs la idea. O així ho espero. Una abraçada i que vagi bé.

Llegir-te veient la imatge que has escollit o que has composat sembla que téns un desig de ser estimada molt fort. Gateta.