ELS CAMELLS SON A LA PORTA

Un relat de: Far de Cavalleria


A l'Aleix


La primera vegada va ser a la Cavalcada dels meus sis anys. Ho recordo perfectament perquè em vaig quedar molt sorprès. Jo creia que aquestes coses tan sols les feien els humans i no tot un rei mag amb la seva barba, la seva corona i el seu poder.

El cas és que amb un gran enrenou tota la comitiva es va aturar, la gent va fer anar els walki-talkis, els de davant miraven enrera i els de darrera cap endavant. Tothom es preguntava què caram passava. Quin era el motiu pel qual Melcior baixava, ajudat per dos nois, de la carrossa reial? Doncs que el pobre home tenia una urgència. No es podia aguantar més i quan la cavalcada arribava a Via Laietana-Plaça Ramon Berenguer el Gran, davant del bar Esquí, sa majestat va dir prou. Va fer pujar fins on era a un patge, li va acostar l'orella a la boca i li va explicar el què. L'home va baixar disparat cap a un patge més patge que ell i aquest, mà als bombatxos i comunicador en on.
Carles,
Carles, em sents?
Carles tenim un problema, el rei vol pixar.
Que no, que no, que ja no aguanta més.
Va deixar la carrossa enrera i es va fer pas entre la gent. Va passar pel meu costat i li vaig tocar la túnica. Ni tan sols em va mirar. Sa Majestat estava vermell i bufava. Els de seguretat demanaven que, si us plau, tothom hi col·laborés i amb gran dificultat aconseguien que la gent no s'agombolés al voltant del monarca. Els agents de la guàrdia urbana, a corre-cuita, van improvisar un passadís entre la multitud. Nens, nenes, mares, pares, tiets, tietes, avis i àvies, que desconeixien el motiu d'aquella parada, van corejar el seu nom,
Melcioooor, ra,ra,ra,
Melcioooor, ra, ra, ra.
Amb la corona en una mà i la pressa en l'altra, aquell senyor no estava per a aclamacions.

Van entrar al bar i es van quedar a la barra. La cara del pobre senyor era tot un poema. Segur que ja se li havia escapat una mica. Es veu que el lavabo estava ocupat i calia esperar el torn. Lògic, amb la de gent que havia congregat la festa... Ni cal dir que el personal que feia cua el va deixar passar amb tota l'amabilitat del món.

Si un rei tenia pixera, imagineu-vos un humà de carrer! Finalment, va poder entrar i uns minuts després va sortir. A través del vidre vaig observar com es prenia un cafetó, gentilesa de la casa, abans d'enfilar el carrer.

El rei Melcior havia revifat com un assedegat davant d'un pou d'aigua. Era un altre, de tal forma que quan va passar un altre cop per on estàvem nosaltres, em va fer un pessic a la galta i em va dir:

Hola, chavalín!

El rei m'havia parlat! Amb aquella barba blanca, imponent, es va dirigir a mi, m'havia saludat i també m'havia humitejat la cara amb els seus dits.
(Ara de gran espero que fos d'aigua i no de...)
Tenia sis anys i em vaig quedar molt sorprès. Jo creia que la màgia podia amb tot, fins i tot amb la incontinència. Vaig comprovar que no.

A partir d'aquell cinc de gener vaig començar a mirar la festa de reis d'una altra manera. Quan passaven pel meu costat, sempre a la vora del metro Jaume I, mirava l'expressió dels tres. Observava si somreien feliços o si bé estaven dissimulant un mal de ventre, una pedra en el ronyó, com ho fa el meu pare, o bé una inoportuna migranya.


La segona vegada ha estat aquest 6 de gener dels meus 15 anys. Els reis han passat per casa. M'han deixat un disc-man, calçotets, mitjons i un estel molt guapo, marca Decathlon. Han passat per casa, a primera hora del matí, i s'hi han instal.lat al sofà. La meva mare ha enviat al meu pare a comprar mig quilo de xurrets perquè els farà una xocolatada i si algun d'ells vol, a la nevera té un esprai de nata, per si els ve de gust fer-se un suís.

Em fa vergonya sortir al menjador. Esperaré a que se'n vagin.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • ... el Rei i el Papa i tot aquell que per la boca traga.[Ofensiu]
    Cerimonios | 28-12-2007 | Valoració: 8

    Si més no, això diuen. Clar que, pel que sembla, n'hi ha testimonis. Gracies per haver-me fet passar una estona agradable amb un relat entranyable. O de casa o que arrenca somriures i això, per a mi, val un munt.

  • Mirada retrospectiva[Ofensiu]
    El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola Far

    He coincidit amb uns quants relats teus que fan referència a èpoques d'infància i de records evocats, quasi sempre, amb alegria. És curiós que la majoria de gent evoca el passat amb nostàlgia, tu en canvi, sembles fer-ho com un passatemps divertit. I malgrat tot, no fas relats dedicats a l'humor concretament. "Yo no me llamo Manolo" o "He pujat al castell" són dos dels que més m'han fet somriure, a l'hora que he vist una narrativa força ben elaborada, amb tocs o frases molt bones que cauen puntualment, i construccions en general entenedores i sense gaires escarafalls. Potser "Xocolata amb licor", pel meu parer, mereix una menció especial en quant a estil literari. Sé que si algú es dedica a llegir molts dels comentaris que he deixat caure a la web, veurà que insisteixo en una cosa, i amb tu, no seré menys: tens la sensació d'haver arribat al límit de la teva capacitat relataire? De ben segur que no. "Mira com riu, aquest!", com a exemple, pot donar més de sí, aquest. Si una persona no explora més enllà del que ja sap fer, no sabrà mai si és capaç de fer-ho molt millor, o només una mica més bé. T'animo a explotar-te a tu mateix.
    La valoració global de la teva relatografia a la web per part meva és d'un 8 sense decimals ni cap a munt ni cap avall, rodó. El teu estil m'agrada força i l'estructura dels relats (salvant alguna excepció que confirma la regla) és per destacar en positiu.

  • tu tens més de 15 anys, oi?[Ofensiu]
    Shu Hua | 28-09-2004 | Valoració: 8

    inclòs els grans homes tenen problemes terrenals. suposo que, a partir d'aquell fet, ja et deuries preguntar per què els reis no eren mai la mateixa persona, no?

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: