D'estimar

Va per a tu Sílvia.

Jo voldria per sempre voler-te,
estimar-te per sempre jo voldria,
però no puc, no en sé,
la bogeria que em posseeix,
no em deixa,
mai no he pogut,
i no et vull mentir
ni mentir-te puc.
Però mentre l'amor i la passió,
em prénen i em ténen, meravellosament pres,
i em guien pel més senzill i embriagador
dels camins, el de l'entrega sincera,
l'amor,
que em fa desitjar-te com res en el món,
més que a l'or o a l'argent,
més que al pa, que em dona l'alè,
i al vi que l'esperit m'emboira,
arrenca'm la vida
treu-me-la,
mentre entre gemecs de plaer i de passió ens estimem,
quan en el èxtasi de l'amor ens trobem i
l'udol sigui el més joiós,
treu-me fins l'últim fil de vida,
i fes-me la sang vessar, i frega
pel teu cos nu i delicat,
el líquid vestit de color porpra
i rep la meva viscosa esència i prenyat amb ella.
Que amb tu, jo visqui per sempre més,
que mai pugui deixar de voler-te i
anhelar-te més que la meva existència.
I seré presoner dins teu
el pres més lliure seré,
i poseeix-me per sempre,
i que la teva pell sigui la meva pell,
i el teu alè el meu alè i el teu olor el meu perfum.
I deslliure'm del cruel i esquinçador sofriment
que em fa perdre l'amor i oblidar
la pell que amb tanta angoixant follia he desitjat.