Cauen gotes

Un relat de: Virginia Fochs

Cauen gotes. Pacpacpacpac tctctctctctctc. Fa dies que no veig la Virginia. Amb tanta pluja es deu haver quedat a casa seva. A mi la pluja m'estressa força. I més avui. M'he llevat, he posat els peus a terra, he mirat per la finestra i he vist un forat a l'horitzó. No es pot estar tan bé. La felicitat t'atonta i no et deixa fer res. Deixes de veure Virgínies i comences a veure forats. És així. Arreglem-ho doncs.

He baixat les escales despullada, he entrat a la dutxa, m'he depilat, m'he posat crema d'olor llimona, he estrenat roba interior, m'he arreglat. Arrecades. Rímel. Gloss. Un bon pentinat amb el secador. Melena llarga i ondulada. Faldilla vermella, llarga i acampanada. M'ho repenso i em torno a desvestir. Em quedo despullada davant el mirall. Agafo les tisores i faig allò que he vist fer a tantes pel·lícules. Em tallo els cabells. Em torno a vestir. Els cabells que m'han quedat per la roba em piquen i trobo a faltar la meva melena. Agafo aire. L'aguanto mentre marco un número de telèfon. I ara no sé com dir-ho això. Resulta que truco a la persona que m'ha tornat a fer creure que aquesta història de l'amor és certa i li dic que no la vull veure mai més, que tot això és massa irreal, massa vulgar, massa pesat d'aguantar. La persona que m'ha tornat a fer creure que aquesta història de l'amor és certa no entén res, em diu que m'esperi, que en 5 minuts és allà i parlem. Buf. Com sempre. Ara ve la reconciliació i el final feliç. Agafo el bolso, el tabac que mata i les targetes de crèdit. Surto de casa i faig un cafè amb llet al bar de davant de casa. Deixo el cafè amb llet a mitges i corro cap casa. Obro la maleta i hi llenço a dins una síntesi de la meva vida. Truco un taxi i desconnecto telèfons, endolls, llums, aigua i comptadors. Me'n vaig. A Berlin. Potser allà puc veure més sovint la Virginia.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    Virginia Fochs | 27-04-2009

    MIL GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS i per les vostres suggerències. La Virginia és una aventura que acaba de néixer fa molt poc i, com podeu intuir, està trobant l'equilibri en els seus primers passos. Per la meva banda em vaig familiaritzant en la web i aniré llegint poc a poc els vostres relats i entrant en aquest univers que trobo tant interessant per compartir i aprendre. El Berlin del que parlo ja va encaminat cap on tu Cerimoniós em suggereixes ;-) tot i que està bé tot el que apunteu, m'ajudarà a aprofundir. Espero trobar una estoneta de tranquil·litat i penjar i llegir més coses!! Una abraçada!

  • ... i les teves circumstàncies.[Ofensiu]
    Cerimonios | 25-04-2009

    Hola Virgínia. Et dono l'enhorabona. A mi m'agrada el teu relat pel contingut i per la forma en què està escrit, que segons i que tinc entès els entesos - crítics, editors i entesos en general- en diuen àgil. Prosa àgil, per a més dades. Pel que fa al títol del comentari, les circumstàncies a que em refereixo es pregunten on aniries a trobar la Virgínia sinó fos a Berlín. Però no vull dir si la podries trobar a París o a Roma vull dir on la trobaries la Virgínia, si la tarjeta de crèdit, el compte corrent o la butxaca no es pugués permetre totes les despeses que suposa una fugida a a un lloc llunyà on necessites recursos per a qualsevulla necessitat que tinguis, ja sigui menjar, dormir, etc. Fins i tot et pot suggerir un nou escenari pel teu personatge. Això sense voler limitar la teva creativitat. Rep una salutació cordial.

  • M'has deixat amb ganes de llegir[Ofensiu]
    Romy Ros | 25-04-2009 | Valoració: 10

    més coses sobre aquesta protagonista tan impulsiva però vital i plena de ganes de viure noves aventures que li omplin la vida de coses més importants que un tallat de cabell compulsiu. Benviguda a RC, et seguiré llegint!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: