CARTA ALS REIS

Estimats Reis Mags,

Un any més, no m'he portat gaire bé. No he estat prou atenta amb gent del meu voltant i he deixat perdre algú a qui estimava. No he complert els propòsits que em vaig fer quan va començar el 2005. No he estat prou al costat de qui em necessitava. He fallat a persones que han confiat en mi. No he obert la finestra dels meus sentiments, me'ls he seguit quedant per mi per por de molestar els qui m'estimen.

Aquest any, però, també faig la meva petita carta, tot i que probablement no parareu a la finestra de casa meva. Us podria demanar l'ordinador portàtil, un cotxe nou o els mil i un llibres que vull, però no ho faré. Sé que les vostres butxaques no estan per aquestes coses i hi ha coses que em fan més falta.
Us demano força. Força perquè pugui seguir endavant. Això si, porteu-la aviat, perquè sinó potser ja serà massa tard. Constància, per poder acabar la carrera. Us demano també esperança, tota l'esperança que he anat perdent aquest últim any.
Us demano, també, somriures. Somriures de veritat però. No somriures que només serveixin per dissimular el dolor. I abraçades sinceres per poder superar els entrebancs del dia a dia.

Bé, no sé si això és possible...diuen que sou màgics però potser a hores d'ara ni la màgia em pot servir. Si és així, no us preocupeu, ho entenc. Gasteu els vostres esforços en qui realment sàpiga aprofitar la força, l'esperança, els somriures i els somnis.

No sé si demano molt, només vull que tots aquells a qui estimo estiguin en bones mans.

Així doncs, res més, fins l'any que ve, o potser fins mai més... que tingueu molt bon viatge, i que deixeu l'olor de màgia per tot arreu on passeu. No deixeu de viure mai, encara que sigui només per la il·lusió dels més petits.


La nena de la mirada perduda.