Galdric

Galdric, el senyor del país dels innocents, vivia encimbellat a les altes roques dels espais intangibles de la saviesa i del coneixement. No en va quan va néixer les fades van dotar-lo amb el diamant del saber.
Els súbdits, en la tenebra de la seva quotidianitat romanien com peces minúscules sota la seva jurisdicció, sense causar preocupació ni neguit al gran senyor. Acomplien les seves obligacions que els ocupaven de sol a sol.
Un dia que Galdric contemplava els estels des del seu alt mirador i s'embadalia amb noves coneixences, un ventijol inoportú va fer que la lent de llarga vista enfoqués cap a la seva terra. Galdric, quan va reprendre l'observació, va trobar-hi reflectida una formosa donzella que submergia el seu cos nu en un llac d'aigües transparents i se'n va enamorar.
Fou correspost i estimat per Elena i aviat l'arribada d'un fill omplí de rialles el seu castell.
La criatura, un dia que jugava a l'escriptori del pare, va trobar una pedra preciosa que emetia raigs lluminosos. Tot content va dur-la a la seva mare. Elena, sorpresa per la troballa, va voler agafar-la per fer-se'n un fermall, però se li va desfer a les mans i els trossos s'escamparen pertot arreu, baixant muntanya avall fins a les cases dels súbdits.
Des d'aquell dia la saviesa i el coneixement s'escamparen fins a l'últim ésser de la terra i mai més va haver-hi cap més poder. Tothom gaudia de l'amor i la coneixença dels altres. No hi havia rivalitats ni guerres ferotges.
Galdric des del seu palau, envoltat d'Elena i dels seus fills estimats, ho contemplava meravellat.