Metàfora (II)

Llegir-te veient la imatge que has escollit o que has composat sembla que téns un desig de ser estimada molt fort. Gateta.

per la capacitat que tens de crear una atmòsfera amb poques paraules. Jo, que sóc mandrós de naturalesa, els prefereixo als textos més llargs; suposo que m'agrada la puresa de quatre paraules suggeridores, imaginar i deixar-m'he endur per les insinuacions...

M'agrada aquest personatge teu, asceta i indigent, que jeu bocaterrosa després de veure la seva ombra. Inquietant, i tant real.

Per cert, aquest poema l'he llegit primer a paper de vidre (al costat del CHM i de la EX, que m'agraden molt), he vist el teu nom, i he vingut a veure si el tenies aquí. Quina sort la meva, així et puc dir com m'ha agradat!

I donar-te les gràcies per la teva generositat (literària, es clar!).

Xavier - Bruixot

Em sembla entendre, Mon, que descrius algú esporuguit (amb totes les connotacions que això pot tenir en d'altres àmbits personals), algú idealista que no acaba de perdre l'esperança (però atent als fenòmens que l'envolten), algú en el fons de la intempèrie i en el més vulgar i trist dels exilis. Vençut.

No tinc ni el més remot dubte (en la hipòtesi que la meva humil interpretació sigui més o menys acceptable) que poques persones són capaces d'expressar una situació, com la que suposo que descrius, amb un respecte pel fons i la forma (gosaria dir) perfecte.

Una abraçada per un univers real i càlid.
Enhorabona Mon Pons.

Jofre