M'ha agradat tant l'inici del poema "No és la tendresa/el meu fort,/jo vaig créixer/enmig la ventada" Té tanta força i és tan visual: Genial. A més a més em sento molt identificat amb el que dius.

He començat a llegir el relat i no he pogut deixar-lo, et transporta als camps d'avellaners de principis de segle, plens de pols i de dones recullint i xerrant per fer temps. M'he enrecordat de la peli "los espigadores y la espigadora" de l'Agnes Joui, que parla dels aplegadors dels segle XXI, des de gent que recull entre la brossa del carrer, o de les sobres dels súpers, fins els que encara repassen els camps arreplegant el que el pagès no vol. Tant de bó et publiquin el relat en paper. Felicitats.

M'agrada les idees escampades que deixes anar, marcades d'una forta pulsió. Les pulsions que ens marquen, les dues úniques: la mort i el sexe, i com es barregen, mai van separades. És fosc i autèntic. Turbulent.

Relat magnífic i molt ben estructurat. Tens raó que el-nen-que-no-sap-parlar-castellà causa pànic, com la dona barbuda o l'home elefant, podria estar en una parada de monstres. Jo era un d'aquests, però ara són unes rara avis.

"Va tornar a obrir la porta amb decisió, però el seu company, ja no hi era. Va entrar de nou i va rodar clau." Crec que aquestes dues frases ho diuen tot, respecte la solitud, l'amargor, la buidor. És genial. El valor últim que li fa obrir la porta li és en va. Una altra ocasió perduda. Li ha tornat a passar un tren. Espero que tard o d'hora tingui el valor per declarar-se a algú, i no esperi a estar borratxo o que s'hagi anat. M'agradaria que continuessis amb aquest personatge en altres relats.

M'agrada l'estil en que has escrit el relat, encara que la situació que expliques avui en dia costaria d'entendre, allò de la societat en contra d'una amor homosexual. No entenc perquè la deixa. Suposo que si ho enmarquem als anys del franquisme o de la Transició tot lliga més. Avui en dia, dues dones que s'estimen poden lluitar sense gaires entrebancs per la seva passió. M'agradaria que continuessis el relat, i que acabessin juntes amb algun fill, l'amor supera els obstacles, o no? O potser no és un amor veritable.

Retrata el costum masturbatori habitual d'una noia jove, que viu sola. Una noia adulta que després de dinar i de fer el café es relaxa fent-se una palla mirant un video porno, que ja déu tenir una mica gastat. La imatge de l'home masturbador és molt habitaul i ben tolerada, en canvi el de la dona, encara hi ha tabús. Posa al mateix nivell de desig i necessitat sexual els impulsos d'homes i dones. Està prou bé.

M'ha agradat el ritme que li dones al poema, la musicalitat. Però em quedo amb "el teu gust no és nou, el teu cos m'atrau". Em facinen aquestes dues frases, sobretot la primera. L'oralitat del sexe, dels sabors, suposo que a l'autora del poema el gust de l'amant li recorda algun gust familiar, i potser és per això que li atrau.