L'home en flames

L’home en flames
Surt de la ferralla incandescent
i s’inflama com el cor d’una noieta enamorada
El terror camina pel carrer com un sol apocalíptic
Ella, enlluernada de tant infern, vol ser només crit
Ella és l’espectadora obligada d’un infortuni
Sinistre i violent com el cap esqueixat d’una criatura.
L’home cau i es revolca en les seves pròpies cendres
És dur contemplar el pas de la matèria orgánica a inorgánica,
L’home que sentia, que mirava i que reia, només és això:
Un tros de carbó i un fum que s’escapa
Un cop a casa, Ella avorta en el lavabo