Cercador
la guerra
Un relat de: camarassaEsperava assagut l'autobús 157 quan un noi, o això semblava, es va llençar d'un balcó dels edificis d'enfront. Un espetec brutal. Poca gent s'hi acosta, ja que encara no són ni les set del matí. No em moc, falta poc perquè arribi el meu. Encara estic endormiscat, però crec que no ha estat una imaginació. Una ambulància i la policia es presenten. Esguardo tot des de dins la marquesina. M'abrigo bé. Em netejo les ulleres. L'autobús arriba cinc minuts més tard del previst. Hi pujo. Passem davant de la vorera on jau un cos tapat amb un llençol. Hi clavo la mirada mentre la seqüència passa com un travelling enlentit d'una pel.lícula bèl.lica. Dintre d'una hora començo a treballar.
l´Autor

60 Relats
62 Comentaris
51938 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.Últims relats de l'autor
- La mort vindrà i tindrà el teu cos
- La cosa più bella del mondo
- un condó a la sola de la sabata.
- Blanca i radiant
- L'home en flames
- la mireia volia un marit
- Ell, el semental
- El caos
- Ma mare volia Emilio Aragón com a marit
- Diazepam 5mg
- Tot el que li pots fer a un cos
- Nit
- la guerra
- El silenci
- La pudor estimada