la guerra

Esperava assagut l'autobús 157 quan un noi, o això semblava, es va llençar d'un balcó dels edificis d'enfront. Un espetec brutal. Poca gent s'hi acosta, ja que encara no són ni les set del matí. No em moc, falta poc perquè arribi el meu. Encara estic endormiscat, però crec que no ha estat una imaginació. Una ambulància i la policia es presenten. Esguardo tot des de dins la marquesina. M'abrigo bé. Em netejo les ulleres. L'autobús arriba cinc minuts més tard del previst. Hi pujo. Passem davant de la vorera on jau un cos tapat amb un llençol. Hi clavo la mirada mentre la seqüència passa com un travelling enlentit d'una pel.lícula bèl.lica. Dintre d'una hora començo a treballar.