Ell, el semental

La Núria, quan parlava del seu exmarit amb les amigues, li deia el meu semental. Gràcies a ell tenia dues criatures sanes, blanques i rosses.
N’estava molt agraïda que l’hagués fecundada. Ella creia que l’estimava, molt al principi, i realment sentia una mena d’exitació quan la montava. Paraules textuals. Va ser quan va quedar embarassada del primer quan va començar a fixar-se en les altres dones embarassades. Les trobava sensuals, i amb elles experimentava una certa connexió íntima que mai havia sentit abans, ni amb el seu home ni amb cap dels trenta nòvios que havia tingut. Va ser en una classe de preparació del part. Sempre anava sola i aquell dia l’Esther també ho estaba. Així que la infermera que impartia les clases els hi va dir que si no els importava fer parella. Elles van dir, cap problema. Bé prodriem ser-ho de veritat, va dir l’Esther, jo no tinc manies. Això va neguitejar la Núria. Primer de tot, la Núria va fer de pare. Va asseure’s sobre un matalàs i es va eixarrencar. L’Esther va asseure’s davant d’ella tot recollint-se el cabell en una cua. La Núria es va repenjar contra la paret, i l’Esther es va repenjar contra la Núria. I aquest va ser l’inici de la veritable vida de la Núria, la descoberta de la seva essència més íntima, com ho anomenava ella quan parlava amb les amigues. Va fer una doble vida, com se sol dir, durant uns dos anys. Quan va quedar prenyada del segon i ja estaba al cinquè mes va sortir de l’armari i de la casa que compartia amb el seu marit. Ella es defineix com a lesbiana tardana en el blog que publica sobre la maternitat en parelles de dones, i quan parla dels homes, simplement, els anomena sementals.