Cercador

Llista categories

Nit

Un relat de: camarassa

Fa tres hores que la iaia s'ha mort a la residencia.
Ja es fosc.
Estic a casa seva.
Li he dit al meu avi que la iaia es morta.
El meu avi ha plorat i jo he plorat.
He sortit al jardi,
i dempeus al capdamunt del pendis,
he notat la respiracio feixuga de les plantes.
Tot es silenci: els ocells s'han menjat els grills exitats per la xafogor
pero imagino el seu cric-cric: es juliol
I he entrevist, sota l'avet gegant, com la seva presencia
era engolida per la fera impetuosa de la nit.

Comentaris

Afegir comentari

Per què?[Ofensiu]
Atlantis | 29-09-2013
Per què m’agrada el poema ? Perquè parla com si fos prosa de la mort de l’àvia, però deixa anar tota la tristesa i la força en aquets últims versos :

he notat la respiració feixuga de les plantes.
(...)
I he entrevist, sota l'avet gegant, com la seva presencia
era engolida per la fera impetuosa de la nit.

Ahir et vaig descobrir, i avui torno sobre els teus relats, que m’estranya tinguin tan pocs comentaris perquè crec que tenen molta força i què són bons.

Una abraçada

l´Autor

camarassa

60 Relats

62 Comentaris

51938 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Afegir a preferits

Biografia:

Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >