Ma mare volia Emilio Aragón com a marit

Un relat de: camarassa
Odiava “Médico de familia”. No perque fos una sèrie ensucrada, de trama gens interessant i amb uns actors pèssims, que també, sinó perque ma mare, cada dimarts, després que acabés el capítol s’enraviava com un dimoni. Ella no podia ni volia entendre com és que ella no tenia una familia com aquella, i sobretot un marit com Emilio Aragón, o sigui el doctor Nacho. La sèrie va durar bastants anys, i jo vaig acabar per agafar-li por als dimarts a la nit. El ritual sempre era el mateix, quan el capítol ja s'anava a concluir. Ma mare começava a xiuxiuejar comentaris despectius sobre la familia i el marit que li havien tocat per desgràcia. A vegades ho acompanyava d’un got de vi o de xampany. S’anava engrescant, i anava alçant la veu (ella mai cridava, deia, només aixecava la veu). Què “si quina merda de fills !”, què “amb quin tio tan desgraciat i mort de gana em vaig casar!”. Ningú li podía dir res, perquè la reacció podía ser brutal, i podries sortir perjudicat, no només verbalment. Quan amainava la tempesta i tothom s’anava a dormir a la seva habitació, jo m’entaforava dins el llit, plorant i desitjant que aquell actor, aquell Emilio Aragon , fos tan desgraciat com jo en la seva vida real.

Comentaris

  • Bon relat [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 03-02-2014 | Valoració: 9

    M' ha agradat este relat, té un quid molt original i molt adequat a sa mare que xiu-xeajava després de veure el programa. Està de categoria. Un gran salut per a Camarassa. de Rafael Molero Cruz

  • Un altra noguerenca[Ofensiu]
    bloodymaruja | 28-08-2013

    M'ha encantat el relat , camarassa.. Jo també hagués volgut un tio com aquell per marit en lloc del tarambana que tenia.. no, no és broma. Has descrit el tema amb una ironia i frescor fantàstics..
    També hagués volgut uns pares com els de les pelis americanes que esmorçaven a taula juntets i feien ous remenats amb cansalada. enlloc d'uns pares rebentats de treballar i mirant-se amb mala llet mentre xarrupaven un café en llet drets davant del fogó de butà.. Però; c'est la vie..
    Una abraçada d'una noguerenca de Baldomar..

  • Aquesta dona[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-07-2013

    que l'únic que sabia fer bé era criticar i enyorar , no mereixia anomenar-se MARE.

    Amb un títol que sembla intranscendent planteges una situació MOLT incòmoda per a la criatura que la pateix.

    Molt bon relat, camarassa .

l´Autor

Foto de perfil de camarassa

camarassa

60 Relats

62 Comentaris

51975 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.