La cosa più bella del mondo

Sé que hi ha alguna cosa que em perdo
Alguna cosa que hauria de fer
Alguna cosa que hauria de sentir
Perdre l’arrogàcia del jo i anar morint de mica en mica
Traspassant l’alè al qui arriba
Entregar-li les meves forces
Desinflar-me
Entregar-me en la carn i en la sang,
en les nits i els dies
En les ànsies, en la recompensa i el menyspreu
Estimar dins la foscor, de forma animal
I dir: Aquesta és la meva criatura,
Aquesta ha trencat el mirall
I s’ha posat al bell mig.
I l’amor que sento és mil vegades més gran i més ardent
Que el que sentiría per algú altre.
La cosa più bella del mondo