Diazepam 5mg

Havia d’anar a la farmàcia del costat de casa a buscar Diazepam 5mg abans que tanquessin per vacances. Era l’única farmàcia que me’l venia sensa recepta. Suposo que la Maria coneixia a la meva família de tota la vida, del barri, i vendre-me'l sensa recepta era com un tracte de favor. La Maria era la farmacèutica. Així que vaig anar a la farmàcia a comprar Diazepam 5mg, ja que el necesitaba per dormir, i a vegades només perquè el necesitaba. Pel camí em vaig topar amb tres homes sudamericans que tornaven de treballar. Un home negre va passar per darrere meu en bicicleta. Crec que era un noi jove, però del cert és que era negre. Al arribar a la farmàcia la Maria era a fora, amb el seu gendre i el seu nét petit, que era dins d’un cotxe, mal aparcat sobre la vorera. El gendre tenia la meva edat, fins i tot podia ser més jove. Portava una camisa blanca i uns pantalons de tela, amb sabates negres i lluents. Italianes. Era esbelt, vigorós. Un home de profit, com deien les àvies. Segurament sortia de treballar de l’oficina, o del despatx, o d’on fos. En aquell moment no vaig gosar entrar dins la farmàcia i demanar-li una capsa de Diazepam 5mg. M’ho vaig mirar des de lluny, com si fos el fragmanent d’una pel.lícula alegre, però que a mi m'entristia. I vaig pensar que millor seria tornar l'endemà.