M'agraden els relats que no em deixen indiferent, que em remouen les tripes. Aquesta és la història d'aquells que són ignorats, els que no compten. Sol•litud i injustícia, les dues cares de la mateixa moneda. Felicitats, m'ha encantat.
P.D: gràcies pel teu comentari

Atlantis valoro molt els que us atreviu a escriure poesia. Encabir emocions, imatges, evocacions, en tan poques paraules em fa pensar en l'ofici dels antics perfumistes. A més, el títol de la poesia m'ha fet pensar en la primera novel•la que vaig llegir de jovenet, obra de Kafka, que em va marcar de per vida. Gràcies!

Bon relat, inquietant. Des de l'inici he intuït que el final em sorprendria i ho has aconseguit. Enhorabona!

M'agrada el teu estil d'escriptura, suau, fluid, subtil, specialment en aquest relat ple de sentiments on tots ens hi podem reflectir. Gràcies!

Gràcies pel teu comentari!

Gràcies per les teves paraules!