Sobre la POR i l’AMOR

M'agrada el teu estil d'escriptura, suau, fluid, subtil, specialment en aquest relat ple de sentiments on tots ens hi podem reflectir. Gràcies!

Crec que amb poques paraules rebles el clau.
Un assaig concís i directe sobre la Por i l'Amor que subscric en la seva totalitat.
Salutacions.

Ens presentes un ventall d'emocions que són un seguit de sentiments. Al final arrodoneixes. Indubtablement em quedo amb l'amor, aquell que es inspiradors de més sentiments encara.
Salutacions afectuoses. NADINE

Indubtablement em quedo amb l'AMOR amb majúscules, és el sentiment que tot ho pot. Sigui amb passió, tendresa o rauxa...l'amor ens empeny a viure intensament. En totes les etapes de la nostra vida.
El garbuix de sentiments que has exposat està molt bé: sense profunditzar gaire en els altres ens has mostrat una colecció prou ampla.
Una salutació afectuosa Romy. Seguim!

M'ha agradat molt el teu escrit! Claríssimament escullo el camí de l'amor lliure de pors.
M'has fet connectar amb algunes de les reflexions que vaig tenir al llegir Walter Riso, te'l recomano (és bastant reconegudot dins els món del creixement personal, pot ser que ja el coneguis!).

Et seguiré llegint!;)

Per a mi la resposta és la humilitat. És la que ens posa a lloc.

Sempre m'agradat això de tractar les emocions deduint-les les unes de les altres, com per fer una taula periòdica dels sentiments o un arbre de les emocions, amb la seva soca i les seves rames.
Hi ha molts sistemes de fer-ho; el meu preferit, i més sistemàtic, és el del filòsof B. Spinoza que defineix totes les emocions a partir de tres fonamentals: el desig, l'alegria i la tristesa. L'amor el defineix com una alegria acompanyada de la idea d'una causa externa.
Això de l'amor negatiu no ho acabo d'entendre, tu mateixa dius, amb raó que no és amor, és una cosa molt diferent.
Un tema molt interessant i molt ben descrit. La pregunta final entenc que és una pregunta retòrica; tothom desitja el bé, encara que sovint ens enganyem sobre la naturalesa d'aquest bé.

Has descrit un bon garbuix d'idees intentant comprendre cada sentiment, intentant definir on pertany cadascun d'ells d'on ve...on va, que provoca...
Segurament l'has escrit a raig com jo solc fer molt sovint, una bona dissertació que de ben segur aniria bé de discutir-la en grup i amb temps a veure on ens porta. M'ha agradat

Positiu i negatiu, bo i dolent, amor i por... No sé, a mi em costa fer classificacions d’aquestes. Res és tot negre ni res és tot blanc. Molts cops, quan hi ha amor, també augmenten les pors. I és cert que altres vegades l’amor les pot esborrar. Jo crec que els sentiments viuen tots barrejats i que és difícil aïllar-los d’un en un.

(ei, no me n’havia adonat que el meu darrer relat era el que feia 69 hahaha, doncs ja està bé que hagi estat aquest i no pas un altre de trist)

L'amor és un sentiment, o sia, una emoció batejada, un afecte.

El que fa: embolcalla, barreja, deixa entrar, esborra, tranquil·litza,

El que no fa: absorbeix, postula, colpeja, empresona, ridiculitza

Però, quin aspecte té? Com el puc reconèixer?