Un impostor

Un relat de: SrGarcia
Per fi havia trobat una cosa que es podia semblar a una feina.

Els senyors tenien una casa molt gran amb un jardí esplèndid: arbres, gespa, arbusts, flors; tampoc hi mancaven les basses i rierols ni les cavernes romàntiques i les coves, els templets i les pèrgoles. El jardí s’animava amb voladores de faisans i animals solts, cérvols, estruços, llames i tapirs. Però un jardí no ho acaba de ser del tot si no hi habita un trinxeraire com déu mana.

Em van llogar per a fer aquesta feina. Em deixaven viure a una cova i em donaven menjar. A canvi no podia rentar-me ni canviar-me la roba ni tallar-me els cabells ni afaitar-me. Hi havia de ser sempre que tenien visita. Els nens em tiraven pedres i els adults se sentien molt reconfortats de poder dir “que brut”, “quina pudor que fa”. Sovint em veien passar però ni em miraven o només ho feien de reüll. Alguna vegada em donaven monedes i si les pedres eren grosses fins i tot algun bitllet.

Vaig veure créixer els fills dels senyors. L’Ariadna, la filla gran, era la noia més guapa de la ciutat i es va posar a festejar amb un noi de bona família, també molt ric i molt ben plantat. El Tomàs i l’Ariadna feien la millor parella que es pogués trobar a tot el país. Eren l’admiració de tothom, tan guapos, tan joves, tan rics, amb tantes bones maneres...

Sovint els veia festejant a una pèrgola prop de la meva cova. La meva presència feia que el seu encant brillés encara més.

Un dia vaig veure al Tomàs que passejava sol. M’hi vaig apropar per darrere i li vaig clavar al coll una agulla de fer mitja. La meva intenció era matar-lo. Vaig arrossegar el seu cos a la cova i vaig veure que no havia mort. Va estar uns dies molt malalt, però el vaig alimentar i va sobreviure. Li vaig trencar els dits de les mans a bastonades i el vaig deixar coix de la cama dreta. Vaig veure que sense voler l’havia deixat mut, potser era cosa de les cordes vocals. El vaig deixar a la cova i l’anava alimentant com podia.

Les dues famílies estaven desesperades. L’Ariadna no feia més que plorar i solia venir a la pèrgola a buscar-lo i cridar el seu nom

Vaig tenir al Tomàs amagat per molt temps, potser uns tres anys. Vaig guardar la seva roba i el vaig vestir amb el que trobava a la brossa. Igual que feia jo no vaig deixar que es rentés, s’afaités o es posés roba neta.

De vegades deixava que anés sol pel jardí i la veritat és que ningú va notar la diferència, encara que jo no fos ni mut ni coix.

Una nit em vaig rentar a la bassa, especialment els cabells i la barba. L’endemà em vaig posar la roba del Tomàs i vaig anar a la barberia.

Vaig tornar al jardí. Vaig anar a la pèrgola on solia plorar l’Ariadna. En veure’m es va posar pàl•lida i em va dir: Tomàs, has tornat? em va portar a casa i amb tota l’alegria em va ensenyar als seus pares. Van venir els seus sogres, els que se suposava que eren els meus pares i també van estar molt contents de tornar-me a veure. Van dir a la policia que me n’havia anat a Cuba, espantat per la perspectiva del casori, però les penes m’havien fet madurar i ara tornava a la meva vida habitual.

Alguna vegada li dono una moneda al Tomàs i li he dit a la minyona que faci el favor de posar més fruita al seu ranxo.

Comentaris

  • Magnífic relat!![Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 24-02-2021 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat, SrGarcia!!

    Potser poc didàctic (ni li cal) però en tot cas molt entretingut.

    M'agrada molt la teva imaginació, el relat, l'abandonat que no li deixen ni afaitar-se, i al final que substitueix (¿com no noten la diferència?) a l'altre, al qual no (o tampoc) abandonen. La vida a vegades porta coses així d'estrambòtiques o encara més.

    Ara tenen un jardí amb una "mascota humana"... espero que no la tractin massa malament.

    Tinc la sospita que t'hauria de llegir més sovint.

    Que vagi bé per aquí. Salut!!

  • Bona nit SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-02-2021


    Hola, et comente que en el dia de hui, 16 de febrer, el meu relat "Entre la boira", té 434 lectures... així que això sí que és pujar la quatitat de lectors, que tenen ganes de llegir.
    Gràcies per tot i fins a l'altra.
    Bona nit...

  • Gràcies, SrGarcia[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 10-02-2021

    Bon dia, SrGarcia,
    Gràcies pels teus comentaris " El cas del Raval", i espero llegir-te ben aviat.
    Salutacions,
    Neus

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-02-2021

    He estat molt ocupat tot el dia i ara et comente el següent:

    Molt bé, SrGarcia, m'has explicat una bona raó sobre el meu relat "Entre la boira", que accepte amb molt de gust. Tens la veritat de que no he posat res sobre el cosí de l'andreu. En fas cavil.lar la qüestió de l'acció del relat. Així i tot l'Associació de ARC a la Ràdia m'ho ha posat com a positiu. Moltes gràcies per tot i fins a l'altra.

    Ara, ja no puc fer més sobre aquest relat.
    Saluts i força...
    PERLA DE VELLUT

  • Impostura[Ofensiu]
    aleshores | 05-02-2021

    Formar part del decorat, com una cosa natural. Exercir la violència, sense cap recança. Però quina violència: la de qui la comença o la de qui es defensa?
    Un mer canvi de papers no aporta cap solució, com el gir d’una roda que posa a sobre allò que era a sota i després potser serà a l’inrevés. Canvis de hàmster.
    I que la “societat” no detecti cap canvi en les persones; n’accepti el canvi, sense comprovar res o recordar res, sempre que juguin el paper que els correspon, deixa sorprés: això sí que és impostura a tot drap! Que importa qui sigui el prota mentre i hagi jn prota?
    Fa pensar.

  • Hola SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-02-2021


    Em dius que potser guanyaria si fos el mateix Andreu el sospitós, no son cosí.
    Perquè tu ho digues...! És i està el cosí d'Andreu. Així està en el relat.
    Gràcies.
    Saluts...

  • Gràcies SrGarcia: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-02-2021 | Valoració: 10


    Gràcies SrGarcia, per la teva visita i el teu amable comentari, en el meu relat "Entre la boira". Ja sé que em dius que... té misteri i és així.
    Això dels animals del bosc és un complement al relat per a donar-li un aire misteriós.
    Al ser tan curt no puc posar-li més detalls.
    M'alegre de que t'haja agradat.

    Andreu o el cosí de l'Andreu... he aquí el dilema. Sí, fou el cosí, i no hi ha més.

    Saluts i cuida't i rebolicat...
    PERLA DE VELLUT

  • Ostres![Ofensiu]
    Homo insciens | 28-01-2021 | Valoració: 10

    Ostres, quin bon relat. Esgarrifós el poder d’ignorar allò que ens és incòmode fins al punt de tornar-se invisible als nostres ulls, i alhora el de creure’s qualsevol cosa només pel fet de desitjar profundament que sigui real. Som així la raça humana. M’ha agradat molt com l’has plantejat...

  • Real com la vida mateixa..[Ofensiu]
    kefas | 27-01-2021


    .. aquesta bella al·legoria del Paradís. Sempre ens havien explicat la història de la serp i la poma que t’omple de ciència quan te la menges, cosa que Newton va demostrar que no era veritat, la poma t’omple de ciència quan et cau al cap. El món és dels trinxeraires que viuen amagats al Paradís i es casen amb la filla de l’amo després d’atonyinar a la gent de bé.

    Espero amb ànsia la continuació, per veure què fa Caïm.

  • Gràcies Sr.Garcia: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-01-2021


    Gràcies SrGarcia, per la teua visita i el teu amable comentari, on em dius que el meu relat "Aventures de joventut", no és un "home", el que envia la carta, sino "una noia".

    No entenc per què és una "noia".
    Jo l'original el tinc com ho he posat en el relat. I ma mare se'l sabia de memòria i així ho he transcrit al valencià, per a oferir-ho a tots que el llegiren.

    Són 20 pel.lícules i la primera és: Morena clara
    Les segueix... El cavaller de la nit, Creu i espasa, En Quintí l'amargat, Un home de sort, En cos i ànima, la frontera de l'amor, etc....
    L'últim és: Visca la vida!

    Saluts i rebolica't

  • Provocador[Ofensiu]
    Benjamí Martos | 22-01-2021 | Valoració: 9

    M'agraden els relats que no em deixen indiferent, que em remouen les tripes. Aquesta és la història d'aquells que són ignorats, els que no compten. Sol•litud i injustícia, les dues cares de la mateixa moneda. Felicitats, m'ha encantat.
    P.D: gràcies pel teu comentari

  • Gràcies[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-01-2021

    Moltes gràcies pels vostres comentaris.
    Aquesta és la vida del trinxeraire: ningú es fixa en ell, no se'l veu com a persona.

  • L’amor és cec [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2021 | Valoració: 10

    Ostres, que la gent no mira la cara? La roba és el vestir, però i la cara, i la veu? Sigui com sigui, un relat molt bèstia amb un final ple d’interrogants. Una forta abraçada.
    Aleix

  • INSÒLIT I ESTRANY...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-01-2021 | Valoració: 10


    Molt bé i molt original, SrGarcia.
    És un relat molt complet, on està molt bé relatat i té la seua intriga, igual que la seva trama.
    El principi és horrorós.
    Enhorabona, SrGarcia.
    Salutacions...

  • Molt bo![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-01-2021

    Des del minut 0, vols saber que li passa pobre trinxeraire, tot i que després t'adones que no es pot subestimar a ningú. Molt ben relatat, les descripcions del jardí són molt bones.
    Felicitats,
    Salutacions
    Neus

  • Enveja[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-01-2021

    Un conte que atrapa des de les primeres paraules, amb la bona descripció del jardí i tots els seus complements, incloent un pobre desgraciat. Després ve l'enveja, la ràbia, la crueltat i l'engany. Així és la vida moltes vegades.

  • Original i ben escrit[Ofensiu]
    Atlantis | 19-01-2021

    Una de les coses que m’agraden més del relat és el començament que és com si muntessin el decorat: la pèrgola, les basses, els rierols, les flors, els animals...i el trinxeraire, a qui paguen per fer la feina i per complir les seves obligacions: anar brut, fer pudor...fent de contrast i realçant la majestuositat del jardí i l’entorn.
    Tota el desenvolupament del relat escrit amb agilitat, ironia i de manera planera fins arribar al desenllaç, que per sort és feliç. Ja l’hi he comentat a en kefas, el seu i el teu relat m’han alegrat el dia.
    Fresc, original i ben escrit. Com sempre.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: