CHARLIE JONES

- Charlie Jones, baixa a esmorzar ara mateix!

Quan la mare el crida pel nom i el cognom significa que ja és l’última oportunitat abans que la seva paciència s’acabi. El crit puja amb força per l’escala emmoquetada, flanquejada per una barana de fusta blanca a l’esquerra i paper pintat a la dreta, però se sent com un so esmorteït darrere de la porta de l’habitació. A dins, els rajos perpendiculars del Sol hivernal dibuixen ombres sobre l’escriptori, entre còmics i sabates escampades per terra. Al llit, la flassada d’Spiderman amaga unes quantes piles de llibres que volen simular la forma del cos d’en Charlie. L’aire fred de gener entra per la finestra mig oberta i fa voleiar les cortines, mentre la mare comença a pujar les escales amb cara de pocs amics.

La fugida d’en Charlie ha estat senzilla, no és el primer cop que s’escapa per viure una de les seves aventures amb la colla. La Natalie i en Jack l’esperaven sobre la gespa gebrada, amb cara de son i arraulits pel fred. Un cop a baix en Charlie no ha dit res i tots l’han seguit quan ha arrencat a córrer en direcció al bosc.

En Charlie sap que tornar-se a escapar pot costar-li un bon càstig, però ho accepta. Aquesta vegada s’ho val. Està segur que el mapa que van trobar a dins d’una maleta perduda enmig del bosc els conduirà a viure una aventura de veritat. Ho han planificat tot durant setmanes i avui és el dia D.

A una hora de camí, en la profunditat del bosc, els 4 amics han trobat el lloc que el mapa assenyala amb exactitud: l’entrada d’una cova. Amb els lots a les mans i les motxilles a l’esquena, els joves comencen a entrar a la galeria rocosa, decidits i alhora temorosos.

A pocs metres, un home corpulent vestit amb roba fosca i amb una pistola a les mans fa molta estona que els observa. Tenen una cosa que és seva i farà el que sigui per recuperar-la. En Charlie, la Natalie i en Jack s’endinsen en la foscor. No imaginen que l’aventura que estan a punt de viure la recordaran la resta de les seves vides.