LLUM DE MATINADA

L’aire de l’habitació és humit i calent. La tènue llum de la matinada entra per la finestra i desvetlla mil gotes de vapor condensades al cristall. Fa hores que tots dos estan junts i la passió es pot copsar amb els cinc sentits al seu voltant. La suor cobreix les seves pells i la respiració és visiblement agitada. Les carícies i els massatges preliminars han donat pas a una luxúria gairebé pornogràfica i els complexes fa estona que han desaparegut.
Ella fa lliscar les mans amb una lentitud exasperant i multipliquen el desig impacient. Ell dibuixa mil formes amb les puntes dels dits sobre les corbes sinuoses i combina carícies gairebé imperceptibles amb grapejades fermes que provoquen sospirs guturals. La temperatura s’ha elevat al màxim i els moviments són cada vegada més rudes i accelerats, anticipant el clímax que és a punt d’arribar. Els músculs es tensen, la pell molla s’envermelleix i el frenesí s’atura en sec. Un silenci exhaust s’obre pas a l’estança, envaint tots els racons com un exèrcit victoriós. La calma després de la tempesta.
La Núria i en Marc han acabat. Les masses del pa estan formades i reposen dins de motlles de vímet o entre teles de lli convenientment enfarinades. Els encanta la seva feina i el negoci els va prou bé des que van obrir la seva petita fleca al sud de la ciutat. D’aquí a unes hores tornaran al forn, mentre la ciutat començarà a despertar-se, per fornejar els pans fermentats. Passarà un altre dia i tornaran a lliurar-se al plaer infinit de posar les mans dins d’aquella barreja tèbia i humida de farina, aigua i llevat. Tot fluirà, i es deixaran emportar per la seva passió envoltats per la llum tènue i vellutada que entrarà per la finestra a aquella hora de la matinada.