A FLOR DE PELL

Un relat de: Benjamí Martos
Fa massa temps que tinc un nus a la boca de l’estómac que no em deixa viure. El confinament, l’aïllament, l’arribada de l’exèrcit... la intensitat amb la que he viscut els sentiments durant els últims mesos, han enquistat a dins meu un estat d’alerta continu. La fugida fins a la costa, sol, amb la meva filla en braços ha sigut la prova més dura que he hagut de superar mai.
Ara tot queda enrere mentre ens allunyem de la nostra terra en una barca inflable. El silenci és un passatger més a l’embarcació mentre els ulls plorosos de 49 persones albiren un horitzó que infon esperança i por, en igual mesura. No hi ha massa espai a la barca i ella dorm, esgotada. Els homes que encara tenen força empenyen la barca amb rems improvisats mentre la multitud vençuda per l’esforç de la fugida descansa sobre la fina capa de plàstic que els separa d’una immensitat d’aigua. L’arribada de la nit fa créixer la desesperança d’una gent que fa molt de temps que fuig.
Amb les primeres llums de l’alba els laments i els plors silenciats deixen pas a crits d’eufòria. La sortida del Sol dibuixa la silueta del continent veí i l’esperança s’apodera de les 49 ànimes que omplim a vessar la fràgil embarcació. A mida que el Sol il·lumina amb força el nostre destí la por torna a enfosquir-nos l’ànim: una immensa tanca metàl·lica envoltada per vehicles militars i soldats espera la nostra arribada a terra ferma.
Els crits nerviosos dels soldats en un idioma que no entenem ens espanten tant com els fusells que apunten a l’embarcació. Més de dos terços de la població d’Europa han mort a causa del virus Nh-a2 i l’Àfrica, on encara no hi hagut cap infectat, és l’última esperança per als pocs supervivents que ens aventurem a travessar el Mediterrani. Agafo la meva filla en braços i em poso dret, aguantant l’equilibri entre la multitud espantada. Tanco els ulls i aixeco una mà enlaire, esperant que algú s’apiadi de la por d’un pare capaç de tot per salvar la vida del que més estima.

Comentaris

  • Molt ben narrat[Ofensiu]
    Atlantis | 05-05-2020

    Molt ben narrat aquest camí de l'emigració que per desgràcia és el pa de cada dia i el gir que li dones al final. Tan de bo aquesta pandèmia ens fes reflexionar a tots i ens veiéssim d'igual a igual.

    Bon relat.

    Cuida't i una abraçada

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    A part de trobar-se narrat des d’una perspectiva que posa el lector a la pell del protagonista i el fa partícep de les seves vicissituds, aquest és un relat molt hàbil. Ho és en el sentit que pren dos drames d’actualitat, com són la immigració i l’afectació per la pandèmia, i els dona la volta per crear un escenari distòpic, en què la ruïna és a Europa i l’esperança la representa l’Àfrica. D’aquesta manera no solament es potencia la sensació de meravella que colpeix el lector, davant d’un desenvolupament dels fets inesperat, sinó que l’autor transmet una funció social al seu text, fent que el lector empatitzi i es posi en el lloc de l’immigrant.

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    A part de trobar-se narrat des d’una perspectiva que posa el lector a la pell del protagonista i el fa partícep de les seves vicissituds, aquest és un relat molt hàbil. Ho és en el sentit que pren dos drames d’actualitat, com són la immigració i l’afectació per la pandèmia, i els dona la volta per crear un escenari distòpic, en què la ruïna és a Europa i l’esperança la representa l’Àfrica. D’aquesta manera no solament es potencia la sensació de meravella que colpeix el lector, davant d’un desenvolupament dels fets inesperat, sinó que l’autor transmet una funció social al seu text, fent que el lector empatitzi i es posi en el lloc de l’immigrant.

  • Hola Benjamí, [Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2020

    T'explicaré un secret:
    He tornat a passar per casualitat pel teu espai i he vista que has contestat el meu comentari. Veig que ets nou per RC. Si vols que la gent et comenti, has de comentar i respondre als comentaristes en el seu espai, si no, no s'enteren de les teves respostes.
    Per obtenir feedback cal escriure en l'espai del relataire amb el que et vols comunicar.
    Bé, jo ja t'he explicat el funcionament genèric. Ara tu, fes el que et convingui.
    Salutacions cordials
    Romy Ros :)

  • Gràcies[Ofensiu]
    Benjamí Martos | 22-04-2020

    Gràcies pel teu comentari!

  • El refugiat a l'inversa...[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Has fet un con relat sobre els refugiats a l'inversa: de l'Europa cap a l'Àfrica. Bon relat d'empatia occidental. Felicitats
    Una salutació cordial
    Romy Ros :)

l´Autor

Foto de perfil de Benjamí Martos

Benjamí Martos

8 Relats

25 Comentaris

4136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67